Extraordinari exercici de nostàlgia el que s'ha viscut aquest migdia de dimecres al Tot es mou de TV3. Ara que les temperatures comencen a pujar, ara que la calor apreta, ara que els més menuts de casa comencen les vacances, una de les coses que venen més de gust és prendre's un gelat. No un cucurutxo d'aquells de gelateria, que també, sinó un d'aquells polos tan característics amb els quals hem crescut generacions i generacions. A casa, principalment, érem de Frigo, tot i que no li dèiem que no a algun gelat de Camy o de Mika, les altres alternatives que també es veien pels carrers, en bars, restaurants, súpers i establiments d'alimentació. Un reguitzell de varietats, un viatge al passat en forma de cartells de gelats i la seva evolució, i com es va passar d'un temps on només hi havia gelats de galeta a la irrupció fulgurant dels gelats de gel:
De polos emblemàtics n'hi ha per donar i per vendre. Així, a botepronto, ens venen al cap molts: Pop-eye, Calippo, Drácula, Frigodedo, Frigopie, Colajet, Mikolápiz, Twister, Maxibón, Negrito, Minimilk i tants i tants altres. Si servidor hagués de triar un, els confesso la meva debilitat pel Frigurón, un gelat de gel de color blau cel, en forma de tauró, i gust de pinya. Només recordar-lo em cauen les llàgrimes de l'emoció (si us plau, si algun fabricant de Frigo m'està llegint, pago el que sigui perquè tornin a instaurar-lo a la seva carta de gelats). Avui, al programa de la Melero han tingut la bona pensada de portar algú que en sap molt i que va ser l'artífex d'alguns dels gelats més emblemàtics de la casa Frigo. Parlem del Joan Viñallonga, "inventor de gelats" i "pare del Drácula i el Frigopie".
La presentadora, encantada de la vida de tenir-lo a un pam i revelar-li com es va idear el Drácula, amb la voluntat de simular, evidentment, el popular personatge. Tots tenim més o menys clar què volia dir el negre sabor cola i el vermell sabor maduixa, la capa i la sang. Però... què coi hi feia la vainilla?: "Fèiem diferents mostres, jugant amb barreges. La vam fer negra i dins vam afegir melmelada de maduixa i després, vainilla... La capa del Dràcula, la sang del Dràcula... i les dents del Dràcula". "En les dents no hi havia caigut!", reconeix l'Helena. "La direcció de la companyia, en veure el producte negre, en gastronomia, fatal... van posar una cara... Però van dir que endavant. Crec que pensaven que seria un fracàs. Va ser brutal, i un exitàs perquè embrutava la llengua de color negre i els nens jugaven a ensenyar-la".
I el Frigopie?: "després que funcionés bé el Frigodedo (la clau era que el dit no arribés trencat), vam anar a pel Frigopie"... "Connotacions fetitxistes?", li pregunten. Resposta: "La versió apostòlica? El consum a casa va augmentar i eren les mares les que compraven els gelats pels fills. El d'aigua no tenia molt bona premsa, el vam fer amb llet perquè tingués uns valors nutricionals més elevats":
Quins records... ganes d'anar a comprar un gelat. I el que deia abans, amb qui s'ha de parlar perquè torni el Frigurón?
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!