El Tribunal Suprem va fort. Molt fort. Especialment en jornades com aquesta, amb la lectura de l'indigne informe final de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat contra els presos polítics i la paralització per part del tribunal de l'exhumació del dictador Francisco Franco. Sobre aquest controvertit assumpte, el Suprem considera que autoritzar el trasllat seria "extraordinariamente perjudicial" per a la família del general i "el interés público", tenint en compte "la significación de don Francisco Franco". Don Francisco. Quin tractament tan altisonant per a un dels personatges més abjectes de la història d'Espanya. Els magistrats no només li rendeixen honors al dictador, sinó que alteren flagrant i impunement la història, en considerar-lo "jefe del Estado desde el 1 de octubre de 1936 hasta su fallecimiento el 20 de noviembre de 1975". El Suprem validant el cop d'estat que va portar Espanya a la Guerra Civil. Blanquejant el feixisme.
El fàstic ha estat generalitzat després de conèixer l'alta consideració del Suprem per Franco. Les nàusees, però, ja s'havien manifestat amb claredat després de la piulada del periodista Máximo Pradera, que revelava els llaços familiars d'un dels magistrats que han aturat l'exhumació amb un personatge de l'alçada de Jaime Milans de Bosch, militar franquista i un dels autors del cop d'estat del 23-F. Tot queda a casa, senyores i senyors.
La família Franco, i les pròpies deixalles del sanguinari dictador, pot estar tranquil·la. No li calen advocats. Tenen l'alt tribunal a la seva disposició per perpetuar el llegat franquista i si cal, reescriure la història sense complexos ni vergonya. Ja sabeu, ho van deixar tot "atado y bien atado".