Han estat el trio més famós de Catalunya. Durant molts anys, el seu humor i les seves cançons el van passejar per qualsevol racó del país, i més enllà. Les seves lletres irreverents, el seu talent damunt d'un escenari i la seva química arrasaven amb tot. Eren la combinació perfecta: de veus, de maneres de ser i de físic. Un era el ros o el d'ulleres, l'altre, el de la barba i el del mig, el guapo o l'alt. I junts eren La Trinca.
Josep M. Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz, La Trinca, abans
Durant 20 anys, Josep M. Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz eren en totes les salses. Van vendre milions de discos i cassettes. El seu nom era sinònim d'èxits i els programes de tele i escenaris de tot arreu se'ls rifaven. A banda de cantar, el públic que ara ja té una edat encara recorda els seus programes a TV3 com No passa res o Guaita què fan ara!, amb convidats als que sotmetien a les situacions més peculiars, i amb un humor i uns gags que avui en dia serien mal vistos, o políticament incorrectes.
D'humor, del que feien ells i del que es fa ara, n'han parlat a l'Obrim fil de Xavier Sardà, on han recordat, per exemple, els seus sketchos interpretant el paper d'uns troglodites. Mentre Cruz considera que avui en dia no es podria tornar a fer allò, Mainat es posa les mans al cap, "però per què no?" i considera que el que mostraven era una manera de deixar en ridícul comportaments masclistes: "Avui en dia és fotut, perquè hi ha molta primera lectura, no funciona ni la ironia ni el doble sentit. Si allò era un sketch feminista!!". Jutgin vostès mateixos:
Josep M. Mainat / TVE
Miquel Àngel Pasqual / TVE
Toni Cruz / TVE
Sardà tornava a unir el trio, anys després que s'haguessin separat, no només com a formació musical-humorística, sinó també, com a productors. Cruz i Mainat van crear Gestmusic, i van idear desenes de programes exitosos, com, precisament, el Crónicas marcianas de Sardà, cunyat, al temps, de Josep M. Mainat. Però Pasqual va separar el seu camí dels altres dos. Així estan ara tots tres, quan, passats els anys, han reeditat els seus discos en una col·lecció imprescindible de cd's. I veient-los junts, un recorda l'èxit que tenien. A Obrim fil han explicat, per exemple, l'èxit que també tenien a l'hora de lligar.
Josep M. Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz, La Trinca, ara
"Qui lligava més?", pregunta Sardà. Pasqual ho té clar: "El Mainat. Ei, però, més.... més, eh?". Mainat afegeix: "Perdona, en Toni no lligava perquè no volia, eh?". I Cruz es justifica: "Home, jo era selectiu". Però les punyalades amistoses no acaben aquí: "Venien dues cheerleaders, una era la guapa i l'altra la simpàtica, i jo sempre em quedava amb la simpàtica i ell es quedava la tonta, guapa, del nas aixecat". Rebla el clau Pasqual: "Sí, però en Josep M. tenia una virtut: arribàvem d'actuar a tres quarts de tres de la matinada. Hi havia un night club que tancava a les tres... Ell hi entrava i sortia amb una dona. Jo ho deixo aquí".
La Trinca a 'Obrim fil' / TVE
Xavier Sardà / TVE
També han parlat de política, de la possibilitat de tornar a fer eleccions, i si seria una tragèdia o una comèdia. Cruz: "Seria una putada". Mainat: "A Bèlgica, crec, van estar tres anys sense govern i l'economia va anar millor que mai, eh?". Sardà aprofita per preguntar si tornarem a veure'ls junts damunt un escenari i si això seria una tragèdia o una comèdia. Respon sorneguer Mainat: "No seria cap tragèdia. El que passa que no sé si aguantaríem una actuació". Tant de bo passés. Molts nostàlgics seríem a primera fila.