És un dels noms amb majúscules de l'excel·lent fornada de nous músics catalans que hem tingut darrerament. El vam conèixer gràcies al seu espaterrant pas per Eufòria, on va quedar segon només per darrera de la Mariona, però ha enamorat el públic català amb el seu talent, la seva veu, les seves cançons i la seva personalitat descomunal. Triquell té el cap molt ben moblat, molt ben posat a lloc. Parla amb seny, amb caràcter i sense por al què diran. Quan sent que ha de dir alguna cosa, no es mossega la llengua i les deixa anar. Les seves reflexions ressonen amb la mateixa força o més com canta les seves cançons. Geni absolut, tot i la seva joventut, l'autor de Jugular ha anat precisament a la jugular quan a l'APM? l'han convidat a analitzar el món de la TV i si 'La televisió és cultura' o no..., que és el que més aviat pensa ell...: "La tele... no és cultura... Bueno..., sí, va, sí...".
"A la tele he conegut a gent brutal, però com a organisme tele... m'agobia". Triquell parla sense embuts després del seu pas per l'exitosíssim talent musical de TV3, el programa que va irrompre de manera fulgurant a les llars catalanes l'any passat. I no tot són flors i violes i romaní, sinó que també ha deixat anar algunes coses que no li han acabat de fer el pes al voltant d'Eufòria, però com ell diu, és el que hi ha. O lo tomas o lo dejas, como las lentejas. Que traduït en idioma Triquell, seria que "Es va firmar un contracte quan el projecte 'Eufòria' no se sabia què seria i potser firmar em va sotmetre a que potser ara, si faig un bolo, els hi haig de donar part del que guanyo... o durant cinc mesos no cobro res. Eh! Però que a mi em sembla guay haver estat un titella... Perquè el que no va firmar no va entrar".
"Jo no havia vist mai un talent show, i ara soc un producte. Has vist 'El show de Truman'? Jo també. Tot i el que pugui dir, estic infinitament agraït, però que no vull deixar de ser crític, no ens ho mengem tot amb patates", segueix. "Què volen de mi, no? Si et diuen: 'Escriu-me una redacció'... sí, sí, sí. O 'canta'm una rumba', i ja puc ser metalero, que et canto una rumba. O 'algo més animadet', i a lo millor jo vinc de plorar tres hores seguides, però jo et canto algo animadet. Jo estava al càsting com dient: '¿Ande me he metío?". Triquell ha parlat d'Eufòria i ha parlat, clar i català, d'altres programes de TV i de segons quin entrevistat. Com el dia que un col·lega de professió com Miguel Bosé va anar a El Hormiguero i va dir que "En la transición teníamos muchas más libertades de las que tenemos ahora" i Pablo Motos s'hi abonava dient que "No hay ninguna duda".
Triquell, demolidor, considera que musicalment, Bosé "té temazos. 'Papito' és un albumaco, però està pirat aquest home... Bueno, ja no parlo ja de l'altre. Si lo que busquem és precisament que tu i jo estiguem parlant d'això. Són dos pallassos. Són dues persones cancel·lades ja".
Triquell a l''APM?' / TV3
Triquell, descomunal. Un espectacle sentir-lo parlar. I evidentment, sentir-lo cantar i veure'l damunt d'un escenari. I ara tenen l'oportunitat de fer-ho en una gira de concerts imprescindible amb el seu encara més imprescindible disc Entre fluids. No se'l perdin.