Hi va haver un temps en el qual Joan Laporta i Sandro Rosell eren ungla i carn, quan el primer va arribar a la presidència del Barça i Rosell era un dels homes forts del seu equip.
Després, com ja és sabut, la cosa es va tòrcer de mala manera. Hi va tenir molt a veure quan, sent Rosell president, va impulsar l’acció de responsabilitat contra el seu examic i anterior president blaugrana i contra la seva directiva: "Jo no vaig impulsar l’acció de responsabilitat, m’hi va obligar la llei de l’esport. Si la llei m’hi obligués ara, ho tornaria a fer. Em sap greu el que va passar després amb els directius". És una de les moltes frases que ha deixat la magnífica entrevista que li ha fet Jordi Basté a Sandro Rosell a El món a RAC1 amb motiu del llibre que surt avui a la venda, Una forta abraçada, sobre els 643 dies que es va passar Rosell en presó preventiva.
Una conversa on Rosell s'ha esplaiat sobre el seu injust pas per la presó, com va quedar demostrat, o sobre la independència de Catalunya. Però sens dubte, un dels temes que despertava més curiositat era el que feia referència a la relació entre ell i Laporta. I Rosell ha confessat que va ser Laporta qui va fer el pas de trucar-lo un cop va sortir de la presó. Trucada que va fer després de fer un altre gest elogiable: "Laporta va escriure un tuit dient que per fi s'havia fet justícia", recorda Basté.
"Em va trucar i vam parlar, sí... Molt bé el Jan. Molta estona", confirma Rosell. "Us heu vist, després?", pregunta Basté. "Sí, ens vam veure". "Ha començat una mena de reconciliació?", vol saber el periodista. "Això no ho sé... Quan em va trucar, suposo que no li molestarà que ho digui, li vaig dir: 'Òstia, Jan! Sincerament, jo no t'hagués trucat a tu. I la veritat, m'encanta que tu m'hagis trucat a mi. El que passa que serà molt difícil que tornem a tenir la relació, perquè tu has rajat molt de mi i jo de tu", reconeix Rosell. Però novament, Laporta va tenir un gest d'escalf amb les seves paraules: "Sí, ja ho sé. Però també vam fer una cosa molt xula el 2003". Rosell recordant també que "va ser molt maco, estem orgullosos que aquell any va haver un canvi de cicle brutal dins del club".
Quedem-nos amb la reflexió final de Basté: "El moment de les reconciliacions, amb gent que t'has estimat i després us heu odiat, són magnífics. Després costa, eh? Però, però, però...". Veurem si aquests però signifiquen que algun dia, Joan Laporta i Sandro Rosell tornin a ser Jan i Sandrusco.