La gran família de TV3 està de dol per la mort de Jordi Barcelona. Pot ser que el seu nom no sigui familiar per als espectadors de Televisió de Catalunya, però el seu legat forma part de l'imaginari col·lectiu de nens i nenes des de fa 16 anys. Gràcies al seu talent, esforç i imaginació, la canalla (i molts pares) han caigut rendits a l'encant d'un personatge infantil estimadíssim. Parlem d'en Mic, el nino color carabassa que, juntament amb el Cincsegons, el cargol o la mosca, s'ha convertit en un més a moltes llars catalanes. La feina conjunta d'en Jordi, amb Laia Gimó, Manel Trias i el titellaire Martí Doy va originar una petita joia que forma part, per impacte i seguiment, del saló de la fama del Súper3.
La mort d'en Jordi ha commocionat Sant Joan Despí, feia més de 30 anys que treballava a la casa. Més de la meitat dedicats al desenvolupament i execució de les tendres aventures del mico taronja, a les seves cançons i al seu univers. La Corporació Catalana informava del tràgic desenllaç divendres, oferint “el nostre més sentit condol als seus familiars, amics i companys”. Les reaccions no es feien esperar.
Una de les que dediquen paraules emocionades al realitzador és una de les presentadores més populars i carismàtiques de l'àrea infantil de TV3, Laia Servera. La conductora de l'Info K', l'informatiu juvenil de llarga tradició a la graella, signa un homenatge que posa la pell de gallina: “Potser no coneixeu en Jordi. És un home gran i alt. Altíssim. Noble. Sensible i generós. Bo, amable i dolç. Avui ha marxat. I ens ha deixat a tots molt tristos. Gràcies, Jordi. Per ensenyar-nos i estimar-nos. Per fer del Mic el que és. Amb la Laia, la Maica, la Lourdes, l’Isabel i en Manel. Per mi sempre seràs en 5segons, ja ho saps. Una abraçada allà on siguis, estimat”.
Tampoc són menys colpidores altres mostres de condol i pena per la pèrdua del professional audiovisual. Gent de totes les edats comparteixen el dol per algú que, tot i no saber de la seva existència, l'estimaven de manera sincera. “Soc un avi de 70 anys, i a aquesta edat també plorem. I he plorat d'emoció i alegria amb el meu net Carles, ara de 13 anys, veient-lo davant la tele amb el MIC i a l'estadi olímpic a la Festa dels Súpers”. És només una de les nombroses mostres d'afecte que, allà on sigui, podrà llegir en Jordi. Al cel sigui.