Sensació estranya amb el Sense ficció de TV3 sobre el pederasta dels Maristes. Èxit d'audiència (12,4%) però sensació que es podria haver filat més prim. El protagonista hauria abusat de vint nens durant 30 anys i està pendent de ser jutjat pels quatre delictes que no han prescrit. No només va acceptar ser entrevistat per al documental sinó que es va agenollar per demanar disculpes. El moment menys teatral, però, va ser quan a mitja gravació la fa aturar perquè li passa pel davant un nen de 12 anys. El pederasta confés diu "Ve un noi ara... talla... passa, passa, hola campeón". Impossible no pensar en els menors dels que va abusar. El presentador atura la imatge, fon a negre i entra una veu en off i una música inquietant.

Uns subratllats com feia temps que no vèiem a TV3. La polèmica està servida: no per entrevistar un pederasta, que té interès periodístic, sinó pel tractament que se'n fa. La xarxa encara està colpida. Cares populars a qui el documental Shootball els remou en un sentit crític:

L'últim és el director del documental. Èxit de TV3 que s'apunta un reportatge que compta amb el vist-i-plau del pare que va destapar el cas. Es notava que no eren els professionals de TV3 els que l'havien elaborat. Tot tenia un aire molt menys subtil al que el 30 minuts ens té acostumats. TV3 s'obre a nous estils de reporterisme, però potser el cas de pederàstia més important destapat a Catalunya dels últims anys no era el més addient per externalitzar-se. Els experiments amb gasosa. El pederasta s'agenolla. El director, no.

El mal cos de veure el dimoni parlant a càmera va fer que el programa més vist del dia a Catalunya fos El hormiguero. A la mateixa hora del Sense ficció molts espectadors van preferir Miguel Ángel Revilla parlant amb unes formigues de drap: 12,6% i 360 mil catalans enganxats al Port Aventura nocturn de Pablo Motos. Qui es va acomiadar en alt va ser Jordi Évole i el seu Bienvenidas al sur: 10,4% per l'últim capítol de iaies catalanes i andaluses coneixent-se, una sèrie que ha anat de més a menys. A Barcelona van ser rebudes per la màxima autoritat del país aleshores, Roger Torrent, i a Andalusia ha estat tot menys polític. Hauria estat bé que els polítics andalusos se sotmetessin al mateix tractament desimbolt i implacable de les àvies. L'única política andalusa en actiu que les va rebre va ser a Barcelona i es diu Inés Arrimadas.

Dos documentals necessaris però amb un tractament diferent. Hauria estat bé creuar les temàtiques: que Colomer viatgés amb àvies i que Évole entrevistés el pederasta.