L'independentisme català viu moments complicats per l'actualitat política. Els partits que el recolzen no es posen d'acord i perilla la majoria obtinguda a les eleccions del 14-F. És el somni humit dels detractors de les aspiracions legítimes del poble català, però que no es confiïn gens ni mica. El moviment ha sobreviscut a tota mena d'entrebancs, conxorxes i operacions d'estat. Són molts anys de lluita, de perseverança i de tossuderia. I com va afirmar Jordi Cuixart davant del tribunal repressor de l'1-O, "ho tornarem a fer". Hi ha molta gent al darrere i mai no ha defallit. Per exemple, la mateixa organització del pres polític, que defensa la llengua, la cultura i la identitat catalana des de la dictadura feixista. La feina d'Òmnium ha estat incansable i molt profitosa per a la internacionalització del conflicte amb Espanya, amb campanyes mítiques com la del 'Freedom for Catalonia'. Aquest lema va néixer el 1992, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. El món mirava cap a casa nostra, i l'independentisme els hi deia això.
L'arxiu de TV3 acaba de recuperar la peça que van dedicar al vídeo que Òmnium va preparar per la munió de periodistes estrangers que van acudir a la capital de Catalunya. Una veritable joia històrica i que va ser presentada a l'audiència de la cadena pública per un joveníssim periodista d'esports que es deia... Xavier Bonastre. La peça recorre a vista d'ocell alguns dels paratges més singulars i representatius del país, mentre es repeteix una melodia que fa despertar un somriure: "free Catalonia from Spain". Es van editar 5.000 còpies de l'espot, amb la intenció que tinguessin ben clar que l'indret que visitaven era una nació, i no precisament l'espanyola. Alguna dada curiosa i que parla d'aquella època: durant la roda de premsa de presentació, es va lloar la figura de Joan Antoni Samaranch com a català universal. Indepe, indepe, no ho va ser mai.... "Y ahí lo dejo", que diria el gran Gonzalo Boye. Això sí, va sonar l'himne de Catalunya a l'Estadi Olímpic, mentre xiulaven els Reis. No és poca cosa.
En tot cas, l'exercici nostàlgic ens permet mirar el passat amb certa enveja. En aquella època, l'independentisme estava unit. Tant de bo que passés aquest 2021, després del frenesí de la darrera dècada.