La temporada 2017-18 a la TV que es veu a Catalunya ja té més de 2 mesos, prou temps per valorar èxits i fracassos. En Blau posa l'accent cada dia en els programes més rellevants de la graella però hi ha desenes d'espais de la televisió pública que mai mereixen l'atenció dels mitjans. Passen desapercebuts i és hora de treure'ls de l'ostracisme, per avisar que costen diner públic i que no els veuen ni els familiars dels qui els fan.  A La 1 tot el matí és un gran forat negre. Los desayunos era un espai de referència quan el conduïa Ana Pastor. En arribar Rajoy la van cessar i va recalar amb el seu marit a La Sexta. TVE va posar-hi un periodista afí, Sergio Martín, que no aixeca cap. Es mou en xifres al voltant del 7%. Aquest senyor sempre és l'última opció informativa darrere les tres senyores: Heredia, Griso i Ana Rosa. El periodista és dòcil amb el PP i destraler amb Podemos i els independentistes. Farà carrera a TVE.

TVE

 La Mañana de la catalana María Casado encara va pitjor. Els continguts són del tipus "Presunto curandero abusador", "Da a luz sin saber que está embarazada" o "Atrapada por una secta destructiva". Crònica rosa, groga i negra. Amb aquesta paleta de colors es mou entre el 3% i el 8%. Desapareixeria de qualsevol cadena excepte d'una que paguem entre tots. Amigas y conocidas té encara menys sentit. Els temes són els mateixos però només de senyores: "Mujeres adictas a los juegos de azar" "Con la llegada del frío llega el temido cambio de armario". No es mou del 3% de share. 

twitter María Casado

TVE a Sant Cugat només emet en català al seu primer canal un espai, L'informatiu de les 2 del migdia. Acostuma a fer un digne 5%, tot i que en competició amb el TN comarques de Núria Solé acaba semblant minso. TV3 quadruplica cada dia el reducte en català de La 1. La cadena pública estatal té platós, tècnics i personal per produir prou programes competitius però la graella d'espais en català emesos des de Sant Cugat ha resultat fallida. Les noves apostes van des del 0,7% d'El Rondo d'Albert Lesán al 6,6% del debat Aquí i ara del pater Carlos Fuentes. La sobrietat funcionarial de Marc Sala fent les notícies requeriria més dinamisme. Els grafismes són prehistòrics i el to és d'un oficialisme que fa olor de resclosit.

TVE

Si abans de dinar Catalunya no engega La 1, a la sobretaula ja és dramàtic. Tres sèries casposes una darrere l'altra: Servir y proteger (4%),  Acacias 38 (4%) i Centro médico (5,7%). La majoria de la gent no sap ni que existeixen. Sovint En Blau parlem del fallit culebrot de TV3 perquè Com si fos ahir ronda el 15%, a molta distància de les seves recordades predecessores, com La Riera a El cor de la ciutat. Van ser referents de la ficció i ultra-populars. Tothom sabia qui era el Peris o Claudi Riera. Ara costa trobar qui conegui els protagonistes de la sèrie diària de TV3, però és que en el cas de La 1 no se sap ni que existeixin les sèries diàries, i en són 3. Comprades a cegues a productores amigues i milions d'euros pel camí del pedregar.

twitter Acacias 38

Molt cartró pedra, trames de folletó de fi de segle i actors catalans defensant com poden textos escrits en un castellà que ja no es parla. Després España directo corre la mateixa sort que Catalunya directe de 8tv: sensació de déjà vu. Programes de connexions costumistes que ja vèiem a la tele dels 90. Almenys fa més audiència que Quim Morales: La 1 a aquella hora es mou entre el 5% i el 8%. Abans del Telediario queden els resums d'Operació triunfo que no acaben d'engegar (4%) i una còpia descarada de l'Espai terra de TV3: Aquí la Tierra, sobre ecologia i meteorologia que remunta entre el 7% i el 10%.

twitter Aquí la Tierra

José María Íñigo està vivint una segona joventut: parla de plats de cullera abans del TD i de pseudociència després amb Javier Cárdenas. Hora punta també és TV catalana: tot el seu equip és d'aquí i defensen com poden el criteri del polèmic presentador. La mitjana de Cárdenas acostuma a coincidir amb la de la cadena: a Catalunya el mes d'octubre  la 1 va ser la cinquena amb un 7,3%. Només supera Cuatro i 8tv. La mitjana euro gastat/espectador aconseguit és la pitjor de totes. I l'agreujant és que aquest euro és nostre.