Els aldarulls a Barcelona s'han convertit en una joguina molt llaminera per a l'unionisme. Càrregues policials, foc, manifestants. Qualsevol fragment de vídeo o fotografia que inclogui aquests elements pot servir per a la 'causa', sempre que dibuixi un escenari de bons i dolents en on els papers estiguin ben delimitats. Ja saben com va: uniformats, els 'ángeles custodios'. La resta, agitadors violents que escampen el caos. A partir d'aquesta premissa, la resta és barra lliure. Que ho faci 'El Mundo', 'La Razón' o similars entra dins del joc. Que ho faci l'aparell informatiu públic espanyol, però, és molt més clarificador. Com ha fet el canal 24H de RTVE, convertit en aparador del relat esbiaixat, difonent vídeos d'una ciutat en flames i un escenari apocalíptic. El matís, però, és que algunes d'aquestes seqüències, enviades a TVE per 'fonts policials' i contrastades minuciosament (ironia extrema) tenen una particularitat: provenen del túnel del temps. De 9 anys enrere, concretament. I per a 'més inri', els que les van causar no eren precisament CDR, tsunamis o 'indepes'.
No, el fragment que va penjar el canal de Twitter del 24H i que ensenyava una Fira de Barcelona convertida en un infern no són de 2019 ni responen a la injustícia de la sentència del Procés. El seu origen es remunta 9 anys enrere: la nit del 11 al 12 de juliol de 2010. Aquella nit Andrés Iniesta marcava un gol contra Holanda a Sud-àfrica i Espanya guanyava el seu primer Mundial. Yuju. La disbauxa futboleropariòtica va fer que alguns celebressin el títol calant foc als accessos de la Fira, a la Plaça d'Espanya. Ningú es va dur les mans al cap en aquella època. Tot normal. Això sí, la imatge va quedar per a la posteritat... i per a la 'causa' com dèiem: només cal canviar el peu de foto i, taxan!, ja tenim als 'indepes' cremant-ho tot. El canal públic s'ho va 'empassar' i ha hagut de demanar disculpes pel 'bulo' i esborrar el tuit, però és clar, pobrets: es van refiar de les seves fonts 'fiables'. Les policials.
Les disculpes no han convençut ningú. La poteta l'hem vista tots i totes. La que no poden amagar a la tele... i la que ensenyen els uniformats.