Ferran Monegal plega. És el degà de la crítica televisiva, àcid i coherent. És l'únic crític que ha sabut fer TV amb èxit. El seu Telemonegal de betevé encara es recorda, un programa on brillava com a personatge televisiu, amb les seves dèries, amb entrevistes agosarades, sense saber mai quiina era la seva càmera. Era addictiu. Va ser líder d'una betevé que ara llangueix. Els seus companys catalans de crítica televisiva fan tele sense el seu èxit o a sou d'uns determinats interessos. Víctor Amela, Sergi Pàmies, Mònica Planas... No hi ha cap com Monegal. Mònica Planas només va fer una secció a Està passant que era tan dolenta que la van acabar cancel·lant. A Víctor Amela l'ha devorat el personatge anti-indepe foteta i amb ínfules. Sembla una paròdia. Pàmies és un dels millors escriptors del país i un cervell privilegiat que no fa crítica strictu sensu, comenta TV, és boníssim però és una altra cosa. Monegal es jubila als 76 anys.

78 - Entrevista Ferran Monegal - Guillem Camós
Ferran Monegal - foto: Guillem Camós

Al seu diari, El Periódico, fa temps que el tenen arraconat i no només no fa una columna diària, que era de les més llegides, sinó que li van treure l'article estrella a qualsevol diari, el dels diumenges. El canvi de Grupo Zeta a Prensa Ibérica va ser l'inici del seu declivi al paper. A La Sexta va tenir una secció els dissabtes a la nit que van acabar retirant però encara avui feia una secció de crítica televisiva a Onda Cero, al programa Julia en la Onda de la millor: Júlia Otero. Ara que Otero, pel seu càncer, plega del programa diari i canvia a només els caps de setmana, perd pel camí moltes seccions i n'hi ha dues que eren les millors i no seguiran: la de Pilar Eyre i la de Ferran Monegal. Eyre no es jubila però Monegal sí. El veterà crític ja no baixarà a la Rambla als estudis de la ràdio de Planeta per comentar la tele. Aquest divendres, últim dia de programa, ha dit adeu. Aquesta és la foto.

Monegal, admirat, temut i detestat a parts iguals, s'ha acomiadat així dels seus fidels seguidors. Feia disset anys, es diu aviat 17 anys, que feia la secció: "Hoy es el primer día en 17 años que no traigo el cuaderno, ya no hay más cuaderno, final de trayecto. Estoy con una mezcla de sensaciones. Tendemos los periodistas a querer ser trascendentes. Nuestro oficio es inferior a un lampista. A un lampista usted tiene un grifo que gotea y se lo arregla. El periodista ¿qué hace a parte de intoxicar? He tratado estos 17 años a analizar no el contenido sino el continente, a los periodistas, a las TV públicas y a los imperios televisivos. No ha gustado, prefieren hacer espuma, comentarios publicitarios sin análisis. La tele es una jaula con trampas, he develado algunas, como dar programas para pagar mordidas a determinadas productoras. Soy incómodo y agradezco a Julia Otero como escudera parando los golpes que iban para mí".

88 - Entrevista Ferran Monegal - Guillem Camós
Ferran Monegal - foto: G. Camós

La llàstima és que Otero no ha presentat el seu últim programa i el comiat ha estat aigualit, sense la presentadora catalana. Però l'estrella en aquest moment era Monegal. Acaba amb una cançó "Vogliamoci Tanto Bene" de Bobby Solo. El programa li reconeixia "Para nosotros es usted un maestro, nos ha alegrado muchísimas horas de trabajo. Le queremos porque es de casa, es de nuestra familia". La família d'analistes de la TV veu com es jubila el degà, el gran Ferran Monegal. I sí, ja es pot dir, el Papitu, el canari flauta, era la seva senyora. Monegal, com li agrada la llengua italiana s'escau l'expressió: Uno di noi.

monegal 10 yers chaallenge
Monegal el dia que va ser entrevista a EN Blau

Es pot recuperar la seva deliciosa entrevista a EN Blau clicant aquí.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!