Una de les atribucions d'un àrbitre durant un combat de boxa és la d'aturar la baralla en situacions de superioritat manifesta. Ho fa pel bé de la salut d'uns dels púgils, intentant evitar que prengui un mal irreversible. Doncs bé, potser seria hora d'instaurar aquesta figura en un altre terreny, el de la justícia, i concretament a la persecució de l'Estat espanyol contra un raper mallorquí al que acusen, poc més o menys, d'haver causat l'extinció dels dinosaures amb les lletres de les seves cançons. Enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces a l’Estat espanyol, concretament. Alguna colaria, van pensar. El que fos per castigar Josep Valtònyc per fer ús de la seva llibertat d'expressió com a artista. Han intentat empresonar-lo sense descans durant anys, fins i tot obligant-lo a exiliar-se a Bèlgica en busca d'allò que manca a Espanya: Justícia, amb majúscules. I aquesta va arribar: era un home lliure. Espanya, però, va pressionar per intentar girar la truita, fent actuar el Tribunal d'Apel·lació de Gant. I què ha passat? Doncs un nou K.O. Espanya a la lona. Per segona vegada. Hauria de ser la definitiva, però mai se sap.
Sí, perquè malgrat que els jutges hagin reafirmat que no hi ha cap delicte d'injúries a la Corona ni per tant, cap possibilitat de lliurar Valtònyc a la policia espanyola, encara poden fer servir una bala més: el tribunal de Cassació. Una nova oportunitat per fer el ridícul i prendre més mal. La imatge internacional de la judicatura espanyola no suporta més mastegots. Que algú aturi la sagnia. Gonzalo Boye, l'advocat de l'artista, ho deixa anar a la seva manera, que al cap i a la fi és sublim, com la feina que fa. "Déjenlo ya", recordant el recorregut de les victòries del seu client. Victòries compartides per milers de persones a Catalunya, és clar.
L'alegria del raper és comprensible, veu la llum al final de túnel. Ja l'havia vista abans, però com que li estiraven tant del braç potser pensava que era un miratge. Ni molt menys. Els jutges belgues han estat contundents, una vegada més. Com contundent és el recolzament que té en Valtònyc durant aquest tràngol. Precisament les seves primeres paraules després de conèixer la decisió del tribunal han estat d'agraïment sincer a tots aquells que li han fet costat i no han deixat d'empènyer. També als mitjans. "Fa quatre anys que ens veiem les cares. Gràcies per donar-me veu. La gran por d'un exiliat és que t'oblidin i per vosaltres no ha estat així”. Tampoc l'obliden a Espanya, per suposat. Però per motius molt més foscos i de revenja.
Les reaccions a la notícia son nombroses, arriben d'arreu i algunes les signen personalitats de potència mediàtica contrastada. Per exemple, un dels actors joves més estimats del país i que es va fer molt famós a través de TV3 amb 'Merlí'. Parlem de Carlos Cuevas, un home que quan toca dir la seva no se n'amaga. Podria estar calladet i no enemistar-se amb productores i públic espanyol (-ista), però la dignitat i els valors van per davant de tot. Se'n fot de la patacada de la Justícia espanyola d'una forma molt simbòlica però sense dobles lectures: emoticones d'estrelles i arcs de Sant Martí. Un paradís. Molt gran.
Malgrat l'allisada belga, males notícies: Espanya no ha après res en aquest camí. És capaç de tornar a estavellar-se contra el mur amb l'únic propòsit d'amargar la vida dels que considera desafectes. 4 anys lluny dels teus és prou càstig. Suficient. Prou.