Miquel Montoro, el nen mallorquí de 13 anys que ha conquistat el gran públic pels seus particulars vídeos de vida rural plens d'espontaneïtat, és tot un fenomen mediàtic a Espanya. La Resistencia i David Broncano han acabat per posar-lo a la finestra televisiva, i ha multiplicat l'impacte de les seves expressions planeres, originals i, sobretot, en català mallorquí. Aquest és el punt determinant d'aquesta història, que en Miquel ha fet l'entrevista en castellà, i com el parla no li agrada als espanyolistes de Ses Illes. El nin no el fa servir gaire al seu dia a dia, però s'expressa entrenyablement i sense problemes. “Yo hablo el mallorquín. El castellano a mí no me va un poco bien… Oiréis un par de barbaritats”. No és cap analfabet, ni una víctima de la pèrfida imposició del català. Només és l'excusa d'ultres disfressats de acadèmics de la llengua, paternalistes i ofensius. "Este gracioso momento de Miquel, esconde otra realidad"
Miquel Montoro La Resistència
Les disfresses, és clar, són només això: O una vestimenta per no ser reconegut, o una estratagema per ocultar una realitat. Un engany interessat, vaja. Com dir que "los niños mallorquines de los pueblos (aquí conocido como Sa Part Forana) tienen dificultades para hablar en castellano, porque prácticamente en su día a día, no lo oyen nunca. Ni en el colegio, ni en casa, ni en la calle". L'apocalipsi, l'hecatombe, la purga. La fal·làcia, especialment. Com li ha volgut fer veure a través d'un bolet antològic Josep Valtònyc des de Brussel·les, tip de bajanades: "Miquel xerra perfectament castellà amb un accent peculiar i preciós. No conec cap nin a Mallorca que no xerri castellà. Lo que sí que hi ha són esburbats que viuen a Mallorca de fa 20 anys i no saben dir dues paraules en català i tenen ous de dir que hi ha imposició lingüística."
Josep Valtónyc @valtonyc
Miquel Montoro La Resistencia
En Josep serà a l'exili, però coneix molt bé els seus veïns de Mallorca, els seus costums i la seva llengua. I en Miquel és un nen com qualsevol altre, de la seva terra. És graciós, carismàtic, histriònic i es podria debatre si cal que adolescents se sotmetin a l'aparador de l'opinió pública. Però d'altres crítiques fan pudor. La pudor de sempre.