Mario Vargas Llosa és algú que demostra que en la vida es pot escriure molt bé i tenir un Premi Nobel i alhora, dir bajanades i tenir comportaments com a mínim, reprobables. L'escriptor peruà, per exemple, repapieja cada vegada que obre la boca per parlar de Catalunya. Fa un parell d'anys, per exemple, va deixar anar una estupidesa miserable, en dir, sense la més mínima vergonya, que "Cuando los catalanes salen de Cataluña, el catalán no les sirve. Son españoles". La seva ignorància i mala fe li va valdre moltes reaccions, com per exemple de Laura Fa, que el va callar de manera brillant: "Pobres noruegos, islandeses, daneses, … Salen de sus paises y no sirven. A este señor le van a dar un Nobel en sandeces". O quan va dir que "Una Catalunya independiente sería un paisito marginal gobernado por fanáticos. El nacionalismo es un anacronismo. Surgen estos movimientos nacionalistas, que son creaciones muy artificiales, apelando a los peores instintos y apelando a la demagogia".

El senyor Vargas Llosa, a banda de dir barbaritats, també ha protagonitzat els darrers temps l'escandalosa separació d'Isabel Presyler, tornant en mans de la seva dona i cosina, Patricia. Una Patricia que té una vida apassionant al costat de la seva parella. Cosa que vam poder comprovar, per exemple, quan l'Acadèmia Francesa li va retre un homenatge a l'escriptor i la seva dona estava molt atenta a tot el que estava passant i dient Vargas Llosa mentre rebia el premi.

PAtricia Llosa dormida y Álvaro Youtube
Patricia Llosa clapant a l'Acadèmia Francesa / Youtube

 Capítol a banda mereix el tema dels toros. Com se li omple la boca cada vegada que va al ruedo a veure una corrida. Li llepa un peu que es maltractin animals, que se'n faci un espectacle i el respecte a les vides dels animals. Fa temps, en una conversa amb el torero Fran Rivera, aleshores col·laborador d'Espejo público, va dir una bestiesa rera una altra, dos machirulos encantats d'haver-se conegut, només els hi faltava l'escuradents a la boca, dient coses com que el que més el commou d'una corrida és "el momento cuando se crea esa complicidad entre el toro y el torero. Parece que su hubieran puesto de acuerdo y entonces el toro pasa con naturalidad, por más que arriesgue muchísimo el torero, y pasa y repasa y vuelve a pasar y se crea una cosa eléctrica"... Sádico, patán, van ser les coses més suaus que li van dedicar:

Ara, coincidint amb la decisió del ministeri de Cultura d'eliminar el Premi Nacional de Tauromaquia, el fill de Vargas Llosa ha enxampat d'estrangis el seu pare i Patricia Llosa. On? Al menjador de casa. Fent què? Mirant la tele. Evidentment, una corrida. De toros. Una polèmica imatge, a més, fent-se el graciós i amb un comentari xulesc lamentable. Diu Álvaro Vargas Llosa: "Disfrutando de la (políticamente incorrecta) faena del admirable Andrés Roca Rey, cómo no". No es pot ser més poc graciós:

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!