Concha Velasco ha estat sempre una chica ye-ye: elegant, esbojarrada, alliberada, divertida, professional, i eternament jove. Parar de treballar l'ha postrat, en cadira de rodes i a una residència d'avis. Ha superat ser una estrella del Franquisme, amb desenes de pel·lícules frívoles, a estrella de la TV amb programes que no estaven previstos per ella i fent-los brillar. Cine de barrio, Sorpresa, sorpresa o Lo que necesitas es amor, tres mites de la TV on va substituir respectivament Carmen Sevilla, Isabel Gemio i Jesús Puente. I sempre ho feia bé. Al teatre l'adoren. Però ha abaixat el teló de tot. El seu fill no pot encarregar-se'n i l'ha fet ingressar en una residència. Un trist final per una de les artistes més estimades. I com acostuma a passar, és una tercera persona qui filtra el seu veritable estat de salut. Està fotuda.
El passat juliol Díaz Ayuso va aprofitar-se de la imatge de Concha Velasco de manera barroera però va servir per veure-la molt delicada, empetitida, sense veure-hi bé, amb ulleres de sol i sense poder caminar. Ara viu en cadira de rodes empesa per algun infermer. De la seva època a Cine de barrio de TVE coneix el pianista Pablo Sebastian que després de visitar-la explica tota la veritat de com la troba: "Se quedó chiquitita, tiene problemas de movilidad. Yo me acuerdo del día que fui, me dijo 'ayúdame', porque estaba sentada viendo la tele y para recostarla tuve que cogerla con cuidado de que no se cayera y ponerla en la cama, ella solita no podía. No se sostiene bien y va en silla de ruedas". Una imatge de fa un any mostra el fill empenyent la cadira a la sortida d'emergència del teatre on actuava Jorge Javier Vázquez:
Una de les pitjors coses d'envellir és que el cos no respon quan el cap està clar. La sensació d'impotència és terrible i és el cas de la Velasco, segons el seu amic: "Concha de la cabeza está muy bien. Nos pusimos a cantar eso de 'mamá quiero ser artista', se acuerda de todo y me dice que fue muy feliz trabajando conmigo. Yo le canto, le cuento películas...Tiene muchos amigos que van, muchos actores y a veces el hijo tiene que pararnos porque queremos ir todos. Le encanta que la vayan a visitar". Concha Velasco feia musicals saltant i ballant i ara no pot ni aixecar-se de la cadira. Uns 83 anys anormals i poc explicats.
Concha Velasco està més gran del que li toca. El mateix pianista la compara amb una altra gran octogenària: "Trabajé con Sara Montiel cuando tenía 83 años, iba con tacones y pintada como una puerta. No todos los 83 son iguales". 83 que semblen 93, tancar-la en una residència l'ha envellit deu anys. Una gran artista que no pot viure, ni morir, a casa seva. 83 anys treballant per això.