Diuen que amb l'any nou comencen els bons propòsits per aconseguir una vida més plena, feliç, completa. Hi ha qui ho intenta, persevera i té èxit; per exemple els que decideixen deixar de fumar. D'altres es queden pel camí més tard o d'hora, com aquells que s'apunten al gimnàs i només el trepitgen el dia que fan la inscripció... i el que es donen de baixa. Però no se'n parla gaire d'aquells que no tenen cap intenció de canviar absolutament res. Ja els hi va bé sent com són. Tot i que passin cada dissabte a la nit empipats pel que miren a la televisió, i més concretament en un canal que detesten profundament. Ells no la tanquen, i punt. Aquesta descripció és perfecta per a l'escriptor i crític televisiu, moral i nacional Víctor Amela. Els seus fogots sempre tenen el mateix causant: TV3. Una cadena que també l'acull en alguns programes, però per la que sent repulsió. El motiu? El mantra de 'tele indepe, tele indepe', que s'activa indefectiblement cada cop que es posa davant del 'Preguntes Freqüents'. Així va acabar el 2021, i així comença el 22. 'Inasequible al desaliento', tu.
Entenem que Amela no es volgués perdre el primer 'FAQS' de l'any, perquè hi havia teca. El 'capo' d'aquesta tele tan pèrfida contra la nació espanyola era el convidat estrella, Vicent Sanchis. L'imaginem amb la tele a tot volum a la sala d'estar sentint amb atenció les paraules del valencià per no perdre cap detall, retenir-ho a la ment i preparar convenientment la seva rèplica. Business as usual. La nit prometia. I va tenir recompensa, perquè Sanchis arribava més alliberat que mai, ja que va anunciar oficial i públicament que no es presentarà a la reelecció com a director. 5 anys molt intensos són suficients. Per això podia parlar molt clar, defensant la seva gestió, els seus programes i el bon nom de la casa, però també sobre d'altres qüestions que van molt més enllà.
L'espai de Cristina Puig va recuperar per a l'ocasió a un dels seus tertulians de caire més espanyolista. Israel García Juez tornava després de mesos a la nevera tan provocador com sempre, però el cara a cara amb en Vicent va fer que aparegués la versió més light del periodista madrileny. Sí, va poder fer la típica intervenció de "TV3 és la más cara de España" i que "se utiliza para ofender a los catalanes españoles", però sense gaire esma, com si no hagués sopat prou fort. Sanchis el va despatxar en dos minuts, però això de que la tele catalana és una ofensa per a l'espanyolisme i l'unionisme ens torna a ubicar a la llar de Víctor Amela: potser es va aixecar i cridar allò de '¡Presente!'. No són més que elucubracions, és clar, però tenim força clar que combrega amb la visió de l'ultra García Juez. Potser voten diferent en unes eleccions espanyoles, però en unes catalanes, si l'Israel en pogués, els trets anirien en la mateixa línia. Què ens apostem?
Israel García Juez y Vicent Sanchis / TV3
Què com arribem a aquesta deducció? Per la reacció d'Amela a una de les veritats més grans i incontestables que va deixar anar Sanchis al llarg del debat amb el gran Salvador Alsius i el periodista Àlex Gutiérrez. "Només faltava que el català, que és una llengua que té un Estat en contra... això s'ha de dir clar: quan ha tingut el català l'Estat a favor? Quan? L'Estat voldria que aquesta llengua desapareguera, com no pot estar polititzada? Si no ho està, es mor". En Víctor cantava bingo a casa. Era el seu moment de ficar cullerada. Activava el modo ironia, tot i que només li comprava la gracieta els parroquians habituals de l'escriptor del 'S'ha Acabat': "“El català té un Estat en contra”, diu Sanchis en una televisió pública d’Espanya des de fa quasi 40 anys feta sempre íntegrament en català. Suposo que es refereix a l’Estat francés". Ja li poden afegir les rialles enllaunades per completar l'escena. Els seus seguidors, feliços. L'Israel, segurament, també. La resta? Cleques i silenci, la millor forma de combatre determinats arguments.
Víctor Amela i la llibertat / Instagram
Reaccions al tuit d'Amela contra Vicent Sanchis / Twitter
Un mestre en la mofa del català, sempre agredit, humiliat i menystingut. Tot li fa gràcia. Curiós.