Ferreras ha perdut el seu tron de campió de la comunicació. Ara, la medalla del "más periodismo" la té un altre company d'Atresmedia: Vicente Vallés. La té per raons òbvies: el seu biaix agrada molt a can fatxa. És la Rosalia informativa de l'espanyolisme: el que diu va a missa. És tan desitjat i venerat que fins i tot el rei Felip, que és molt de dretes, li ha lliurat el premi de "millor periodista de l'any": 24.000 euros a la butxaca i un blanqueig mediàtic de primera. Tot ho fa bé. Menys en la passada edició de les notícies.
Vicente Vallés rep el premi al millor periodista de mans de Felip i Letícia / EFE
Vallés va viure un minut fatídic en antena: atropellat, confonent xifres sobre impressionades en caràcters gegantins i embarbussant-se fins a l'infinit i més enllà, mentre explicava l'evolució de la pandèmia. Començava malament: "1200 casos nuevos", quan es llegia clarament que eren 10.222. Pot passar, d'acord. Però se'l veia nerviós, i la va tornar a espifiar: "no hay que bajar la guarra". Ell ja la tenia abaixada, perquè no se'n sortia. Tornava a repetir que eren "1.200 casos. Mil-dos-cien-tos-ca-sos", i fins i tot gosava corregir la dada que ensenyaven a la pantalla. Però 'dónde dije digo, digo... Vicente': de cop i volta eren, exactament, 10.222. Els espectadors, sobre tot els més fidels, a quadres. A partir d'allà, no hi havia forma d'arreglar-ho, per tant: què importava continuar el disbarat balbucejant? Gens ni mica. Actuació per emmarcar. La xarxa al·lucinava: "qué sa fumao?"
Vicente Vallés embolic xifres coronavirus / Antena 3
Tuits sobre embolic de Vicente Vallés a l'informatiu / Twitter
Vicente Vallés es fa un embolic / Antena 3
Un mal dia el té qualsevol. Però tenir un mal dia no significa només embarbussar-se. També intoxicar els espectadors.