Víctor Amela és un reputat escriptor i entrevistador, i una persona amb les que sempre es pot parlar gairebé de tot. Ara bé, hi ha un tema que el treu de polleguera: la independència de Catalunya. El barceloní s'hi oposa de forma frontal, i no escatima recursos per anar al xoc. Sovint voreja tesis intransigents, protagonitzant episodis que li han valgut muntanyes de crítiques a les xarxes socials.
La darrera mostra d'aquesta dèria també la trobem a les xarxes. Comença de forma sorprenent, arran d'una carta del músic Manolo García al seu pare a 'El País'. Amela la considerava "hermosa", i un conegut 'indepe', Rafael Pous, li responia així: "Bellíssima crònica de la misèria. Però no tots eren miserables en aquesta Espanya criminal. Adiós España, adiós para siempre". L'escriptor s'ofen: "Decir ‘adiós España’ es no haber dicho nada: decir ‘adiós mezquinos, biliosos, resentidos y restreñidos’, sí es decir algo". La rèplica és brutal, i explica perquè l'independentisme ha anat creixent durant els últims anys: "Hubo una época en que me sentía español. Hace unos años rompí emocionalmente con este proyecto. Para tí será no decir nada. Para mí forma parte de mi experiencia vital. Un adiós amargo."
Víctor Amela ACN
El de 'La Vanguardia', però, no es dona per satisfet i fa una associació que sembla agosarada i injusta: "das la espalda a todos los que en España han luchado, luchan y lucharán por un mundo mejor". Sembla afirmar que els 'indepes' no han mogut ni un dit per millorar el món. Ho ha fet, la gran majoria. Fins i tot per una Espanya millor.