El debat sobre l'ús de la llengua ha tornat a monopolitzar un programa de debat de TVE. En aquesta ocasió, a l'Obrim Fil, presentat per Xavier Sardà a la desconnexió catalana. Sortosament no va ser un aquelarre ultra ple de mentides i propaganda, com vam veure a la versió estatal. Més aviat vam poder copsar diferents sensibilitats i parers: des de Màrius Serra, Enric Gomà i Estel Solè a Paola Lo Cascio, Fernando Sánchez Costa (Societat Civil Catalana) i Víctor Amela. Ara bé, que fos més civilitzat i menys esbiaixat no vol dir que ens estalviéssim de sentir algunes afirmacions, si més no, alarmants per al futur de la llengua catalana.
Ens centrarem en les intervencions de l'escriptor i col·laborador de televisió Amela, un dels més actius defensant un tipus molt determinat de bilingüisme, no sempre equitatiu, especialment amb l'ortografia: la castellana la mima, la catalana... no gaire. No li posarem adjectius a la seva concepció de les llengües, ho deixem a l'enteniment del lector. Evidentment, ell no veu que el català estigui en perill. La primera idea és clara: "La llengua no entén de territoris". Ja ho podria explicar a Madrid, on fer servir els idiomes "dels indígenes" és una ofensa. D'aquí passem a "el català no està discriminat a Catalunya", cosa que va encendre el debat. Almenys no es van repetir mantres de persecució al castellà, però vaja, que va anar d'un pèl: el de SCC tenia la canya preparada. Més tendencioses van ser proclames contra els polítics (d'una banda, és clar), el "voleu guanyar parlants amb un fuet" o "policia, policia, detingui'l que ha parlat en castellà". Però sense cap mena de dubtes, la més reveladora va ser la resposta a una pregunta de Sardà: "d'aquí 15 anys, quin idioma estarà més ferit, el català o el castellà?" Amela, sense complexos: "És que m'és igual. A mi m'importen les persones, no les llengües".
Afilant el boli i la llengua, que les idees ja vénen afilades. https://t.co/z9CIsAMnbk
— VÍCTOR AMELA (@amelanovela) December 3, 2020
Víctor Amela (@amelanovela) diu que "no passa res" si decideixes viure plenament en català. Sí que passa. Passa que em fan canviar de llengua. A l'hospital. Al restaurant. A les botigues. I ens passa sovint. Només als catalanoparlants. #ObrimFilLlengua
— Miquel Strubell fill 🎗 (@miquelstrubell) December 3, 2020
L'Amela diu que es volen guanyar parlants pel català amb un fuet. Que vagi a Dinamarca i veurà com es guanyen parlants pel danès, fent-lo imprescindible per a tot i si no en saps, espavila't. #ObrimFilLlengua
— Jنrdi GGG 🎗️ (@jordi_GGG) December 3, 2020
Diu l’Amela a #ObrimFilLlengua que “el català no està discriminat a Catalunya”.
— Sergi Sabaté (@sergisabate) December 3, 2020
No, intenta demanar l’Informe de Vida Laboral o parla amb un Guàrdia Civil i torna a dir-ho. https://t.co/SeCc4W8aOj
Seria tan fàcil com fer un reportatge: envies a algú parlant només en català a tots aquests llocs (i a renovar-se als dnis i als jutjats) i a algú fent exactament el mateix en castellà. A veure qui té problemes.
— Joan Baqués (@joanbaques) December 4, 2020
El debat també ens va deixar una troballa que farien bé d'estudiar a comitès científics de Madrid: un jove d'Albacete que parla català. I ho fa per gust, respecte i sense pors, manies ni drames. Vaja, com hem fet molts dels que ens considerem nous catalans: els que tot i néixer fora del país, sentim la llengua i la cultura i la fem nostra. I som persones, ves per on. Persones a les que els importa la llengua.