El debat sobre l'ús de la llengua ha tornat a monopolitzar un programa de debat de TVE. En aquesta ocasió, a l'Obrim Fil, presentat per Xavier Sardà a la desconnexió catalana. Sortosament no va ser un aquelarre ultra ple de mentides i propaganda​, com vam veure a la versió estatal. Més aviat vam poder copsar diferents sensibilitats i parers: des de Màrius Serra, Enric Gomà i Estel Solè a Paola Lo Cascio, Fernando Sánchez Costa (Societat Civil Catalana) i Víctor Amela. Ara bé, que fos més civilitzat i menys esbiaixat no vol dir que ens estalviéssim de sentir algunes afirmacions, si més no, alarmants per al futur de la llengua catalana.

Xavier Sardà presenta debat sobre si el català està en perill / RTVE

Ens centrarem en les intervencions de l'escriptor i col·laborador de televisió Amela, un dels més actius defensant un tipus molt determinat de bilingüisme, no sempre equitatiu, especialment amb l'ortografia: la castellana la mima, la catalana... no gaire. No li posarem adjectius a la seva concepció de les llengües, ho deixem a l'enteniment del lector. Evidentment, ell no veu que el català estigui en perill. La primera idea és clara: "La llengua no entén de territoris". Ja ho podria explicar a Madrid, on fer servir els idiomes "dels indígenes" és una ofensa. D'aquí passem a "el català no està discriminat a Catalunya", cosa que va encendre el debat. Almenys no es van repetir mantres de persecució al castellà, però vaja, que va anar d'un pèl: el de SCC tenia la canya preparada. Més tendencioses van ser proclames contra els polítics (d'una banda, és clar), el "voleu guanyar parlants amb un fuet" o "policia, policia, detingui'l que ha parlat en castellà". Però sense cap mena de dubtes, la més reveladora va ser la resposta a una pregunta de Sardà: "d'aquí 15 anys, quin idioma estarà més ferit, el català o el castellà?" Amela, sense complexos: "És que m'és igual. A mi m'importen les persones, no les llengües". 

 

Víctor Amela debat llengua catalana Obrim Fil / RTVE

El debat també ens va deixar una troballa que farien bé d'estudiar a comitès científics de Madrid: un jove d'Albacete que parla català. I ho fa per gust, respecte i sense pors, manies ni drames. Vaja, com hem fet molts dels que ens considerem nous catalans: els que tot i néixer fora del país, sentim la llengua i la cultura i la fem nostra. I som persones, ves per on. Persones a les que els importa la llengua.