Així celebra Víctor Amela Sant Jordi: provoca amb el CatalanGate, "estic a favor"

Víctor Amela no fa distincions: cada dia és una nova batalla, no hi ha dies de festa. Ni tan sols en una jornada tan especial com la Diada de Sant Jordi, en la que hauria de ser feliç: llibres, roses, contacte amb el públic, celebració, alegria de viure. Tot i el somriure que dibuixa al seu rostre, però, hi ha una bona càrrega d'amargura amagada. Si somriu és només per una raó: està provocant algú amb les seves ocurrències i discursos de clar biaix unionista. La resta del dia l'imaginem amb cara de pomes agres, fastiguejat amb el món que li envolta. El que té més a prop, de fet: milions de catalans que tenen un anhel, un somni i un dret legítim, el de la independència. Qualsevol atac contra ells està justificat i forma part del seu dia a dia. Des de que es lleva fins que entra al llit per clapar. No falla.

El crític de televisió té una jornada intensa aquest 23 d'abril de 2022. Toca vendre els seus llibres i les seves soflames, i aprofita les invitacions de diferents programes per fer-ho. Aquest matí, per exemple, ha estat a RAC1 i TV3, abans d'anar a signar exemplars de títols com 'Ens van robar la joventut'. Històries de milers de joves que van anar de combatents a la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil, fent un exercici de memòria que no aplica en d'altres casos i etapes històriques. Per exemple, la repressió espanyola contra els indepes catalans dels últims anys. Aquests no son dignes d'elogi per al columnista, no. Son enemics. I els tracta com tal.

Segons el criteri d'en Víctor, tot el que se'n faci contra el moviment sobiranista català és justificat, benvingut i digne d'aplaudiment. També de ridiculització, malgrat que moltes de les seves invectives siguin un fracàs i provoquin el descrèdit del seu autor. Fer un repàs detallat de tots els seus afronts seria consumir inútilment el nostre temps de vida, a banda d'espatllar-nos la Diada més bonica del món. Però vaja, apuntin: TV3, el català, Pilar Rahola, Quim Torra, Carles Puigdemont, els presos polítics... Faltava, però, l'últim cromo d'aquesta col·lecció: l'escàndol d'espionatge del CatalanGate i el famós Pegasus. Amela ficant cullerada en 3, 2, 1...

Oients de la intervenció de l'escriptor unionista d'ahir a la ràdio de Godó el van sentir provocar el personal amb aquesta frase: "Estic a favor que es pugui espiar". Considera que a Catalunya "hi ha una guerra", recullen d'altres a Twitter. Paraules gens innocents ni interpretables: sabem de quin costat de la història tenim en Víctor. Faltar el respecte dels seus compatriotes és un preu que està disposat a pagar per fer-se un foradet en l'opinió pública. I les crítiques només augmenten el seu ego. Avui, per tant, estarà content. Ha signat una de grossa.

I aquesta nit, com a colofó i fi de festa, torna el 'FAQS'. Un altre dels seus 'guilty pleasures' i que li apujarà les pulsacions. Quina existència, la seva.