Afortunadament (de moment) cadascú és lliure de tenir els gustos que siguin, de llegir el que ens surti del monyo i de no haver de donar explicacions de quins llibres ens venen de gust i quins no. Però ara, l'escriptor i periodista Víctor Amela ha aprofitat una de les habituals llistes dels llibres més venuts per fer un comentari oportunista que destil·la un tuf de superioritat cultural que tomba.
Víctor Amela (ACN)
L'autor de Nos robaron la juventud: memoria viva de la quinta del biberón, ha fotografiat la llista de llibres més venut de no ficció en català que apareix a les pàgines del seu diari, La Vanguardia. La llista dels cinc primers llibres en aquesta categoria en la darrera setmana la formen els dos llibres recents de Carles Puigdemont i Xevi Xirgo, M'explico i La lluita a l'exili, el d'Oriol Junqueras i Marta Rovira, Tornarem a vèncer i com ho farem, el llibre de Carme Junyent i Bel Zaballa, El futur del català depèn de tu, i finalment, Curset. Mètode de català per a tothom, d'Olga Capdevila, Joan Ferrús i Míriam Martin Lloret.
Llibres sobre política, sobre vivències d'uns polítics en situacions excepcionals, i llibres sobre la llengua catalana. Però es veu que a Amela aquesta llista no el convenç. Què haurien de llegir els catalans segons ell? Una altra mena de llibres, suposem, que per ser persones de profit, segons el seu barem de què està bé i què no per a culturitzar-se:
Gràcies Amela per obrir els ulls als catalans sobre les lectures que ens faran homes de bé. Evidentment, la claca de palmeros ha anat ràpida a riure-li l'ocurrència. Tot i la seva mofa, els catalans, per sort, seguirem llegint el que vulguem. Aquests llibres, els seus... és el que se'n diu llibertat d'elecció.