No és pas cap novetat, però l'escriptor, crític i col·laborador televisiu Víctor Amela ha tornat a atacar TV3. Ho feia, una vegada més, amb un tuit bel·ligerant contra l'independentisme i la seva presència a la cadena pública. Una presència que l'impedeix, explica, trepitjar les seves instal·lacions. Un cordó sanitari en tota regla, vaja. Amela segueix l'estela d'Àngels Barceló i somia amb els vells temps a Sant Joan Despí, anys daurats que tots dos van aprofitar i de valent. Ara, però, hi ha el 'coco', alimentat per milions de persones que no volen seguir sotmeses al regne i que diuen la seva a la seva tele. És tant seva com d'Amela, oi? Doncs això no li acaba de fer el pes. I somia despert, i ho verbalitza, posant condicions a la Corpo.
Amela assenyala amb facilitat les errades de l'independentisme televisiu, i malgrat que la seva crítica sigui respectable resulta ben curiosa l'absència del mateix anàlisis a les principals teles de l'estat. Mitjans on el discurs contra Catalunya descarrega tones i tones de benzina en un foc que interessa que continuï ben viu. Curiós, diem, tractant-se d'un crític televisiu. Tot i que en aquest cas sembli més aviat un crític selectiu. Les xarxes li han girat l'argument.
Veurem si Amela és tan contundent amb Espanya com amb Catalunya. Tot i que davant de tanta hipòtesi onírica i dels mea culpa autoflagel·latoris alguns ironitzaven sobre el veritable motiu del 'veto' personal d'en Víctor a TV3: "Hi ha massa catalans".