Víctor Amela és periodista, crític de televisió i escriptor amb reconeixements diversos i importants, com el Premi Ramon Llull. També és un actiu i incansable tuitaire: un espai on deixa anar les seves filies i fòbies sobre temes diversos. Bé, cada cop menys diversos: està abusant d'un monotema, els indepes. Els indepes i les seves coses, és clar: la llengua, la política, la televisió... Tot passa pel filtre escrutador i crític d'en Víctor, i sempre, sempre, sempre, la reflexió va en el mateix sentit: 'leña al mono'. Es podria dir que està obsessionat, i per alimentar-la se sotmet a exercicis que, a la vista està, no li fan bé: mirar TV3 i especialment el 'Preguntes Freqüents' de Cristina Puig. Per exemple, anit amb un programa en el que hi va haver el vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, o els tres membres de 'La Trinca'.
No sabem què coi esperava veure Amela al 'FAQS' tot just uns dies després de la proclamació del nou Govern de Catalunya. Sí, un govern independentista gràcies a la majoria del 52%. Ell estaria més a gust amb un íntim de Javier Cercas, Mario Vargas Llosa, Iceta o Lorena Roldán, però ja veus que dolents a TV3 que entrevisten al número dos de la Gene. Molt boig tot. L'escriptor va agafar el teclat i va escriure una gracieta desafortunada i ofensiva: "de tanto esforzarse en dar pena, sólo da mucha risa", diu literalment. No cal ser un intel·lectual per saber que els representants del govern català, els indepes i el 'Preguntes Freqüents' de Televisió de Catalunya li fan pena. Ell sabrà. El cas és que la provocació ha tingut resposta, i a nivell Twitter: és a dir, a cleques i pals.
Imaginem que a en Víctor no li faria gaire gràcia que des de TV3 diguessin que les seves columnes de 'LV' fan pena, segur que no. L'oferta televisiva és àmplia i el seu arc ideològic, perfectament representat. Pot canviar de canal en qualsevol moment. No cal enverinar-se cada dissabte, no compensa. I en quant al tema indepes, és fàcil: que guanyin les eleccions.