La manifestació convocada per Societat Civil Catalana per aquest diumenge al Passeig de Gràcia de Barcelona va deixar moltes imatges per la vergonya. L'unionisme es va desfermar. Però també els càntics de "Bote, bote, bote, catalán el que no bote". Però n'hi va haver per donar i per vendre: la frase del vicepresident de SCC ("Els extintors seran sempre nostres"), hiperventilats pujant a balcons per treure llaços grocs o membres dels cossos de seguretat somrient alegrement al costat de patriòtiques manifestants embolicades amb l'aguilucho franquista. I Albert Rivera, Arrimadas, Casado o Valls en primera fila. Tot en ordre.
Però hi ha un vídeo que està circulant com la pólvora des d'ahir. Una imatge lamentable d'una manifestant passadíssima, diga-li d'espanyolitat, diga-li d'una altra cosa, amb una gorra i una gran bandera lligada al davant, que sense deixar anar una cigarreta s'adreça reptadora i perdonavides a un grup de joves: "¿A que llamamos a la policía pidiendo DNIS? ¡¡Que te vayas a tu puta casa!! ¡¡Que mañana tienes colegio!!". Una imatge lamentable que ha provocat una reflexió en Jair Domínguez: "Déu meu, la misèria humana. En una altra època de la meva vida potser m’hauria fet gràcia. Ara em produeix una pena terrible". La resta de la xarxa es mou entre els dos sentiments:
L'abraonada manifestant amenaça els nois amb que demà (avui) havien d'anar a l'escola. La llàstima és que ella no hi hagués anat quan ella era jove. O que si ho va fer, no li servís de res.