Vinicius Jr. és un dels jugadors de més talent del planeta futbol. També un dels més polèmics i provocadors. Ara, això últim no ho diguin gaire alt, perquè patiran les conseqüències. El davanter brasiler del Reial Madrid és intocable. Pràcticament, un sant, i evidentment un model a seguir per la humanitat. Els episodis de crits racistes que ha patit a estadis de futbol s'han convertit en qüestió d'estat. La seva manera de gestionar-ho, però, ha aixecat moltíssima polseguera. No seria pas cap exemple, malgrat que li atorguin premis com el Sòcrates pel seu "compromís solidari i lluita contra el racisme". Té els peus de fang. El racisme li amoïna, però només quan el pateix ell... i sempre que no li agafi de vacances. Curiós.
Vacances, un tema important per explicar el pet que ha fotut el brasiler a les xarxes socials durant les últimes hores d'aquest 2023. En Vini és als EUA gaudint de partits de l'NBA i amb tractament d'estrella. Li encanta el bàsquet, fins i tot diríem que els seus ídols no són pas futbolistes, sinó estrelles de la cistella. Tant és així que els duu tatuats a la seva pell: en comptes d'esquena, el jugador té un mural que funciona com a una mena de Saló de la Fama. El problema? Que se l'han jugat. Un nyap grotesc. S'ha convertit en la riota.
Pelé, Muhammad Ali, Kobe Bryant i Michael Jordan decoren l'epidermis d'en Vinicius. Bé, hi ha un cinquè personatge que no podem identificar, però no sembla pas un esportista d'elit. Potser un familiar, un amic, un cantant... Ni idea. Els retrats han estat elaborats per un estudi especialitzat de Los Angeles, Califòrnia. Hi ha bona tècnica, també imaginació, manipulació i deliri. Concretament en l'efígie de Jordan, immortalitzat en un dels seus llançaments més mítics: "The shot". Durant el sisè partit de la final de l'NBA de 1998 contra Utah Jazz, el dels Chicago Bulls feia una cistella històrica que resumeix perfectament la classe del jugador. El que passa és que, segons el quadre vivent d'en Vini, en Michael ja no és dretà. Ara és esquerrà. Una pífia monumental, però que els seus adeptes defensen amb tota mena de teories. El madridisme sociològic també és això.
No, Jordan no llançava amb l'esquerra. Només hem vist una situació així a la seva carrera, un tir lliure amb el qual provocava a un rival com Dikembe Mutombo. Era una especialitat del '23', fregir el cervell de les estrelles de l'equip contrari. També feia tirs amb els ulls tancats, per entendre'ns. Aquesta anomalia és a la que s'agafen els seus incondicionals. Però no, repetim, Jordan era i és dretà. I ni tots els tatus de Vinicius ho canviaran. La xarxa bull amb aquesta errada i l'obstinació dels fidels del merengue. Un festival de focs d'artifici per acabar l'any. Vini sempre reescrivint la història a la seva manera.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!