Ara que s'acosta La Marató de TV3, enguany conduïda per Albert Om sobre malalties respiratòries, cal recordar la importància que cares famoses expliquin que pateixen una malaltia. Ajuda a visibilitzar que estar malalt no vol dir res, elimina l'estigma quan algú molt conegut, que treballa, fa bona cara en TV i fa vida normal, ho fa convivint amb un determinat problema de salut. Per exemple enguany al plató de TV3 hi veurem Pilar Eyre explicant com viu amb un sol pulmó. Més important és que TV3 parli de malalties mentals i la més comuna de totes: la depressió. Hi va dedicar una Marató, la de 2021. Alguns famosos han explicat que han patit aquesta malaltia: Mercedes Milà, la presentadora Flora Saura o el doctor Oriol Mitjà. Ningú no se'n salva, ni tenint molt èxit com la Milà, ni sent molt envejada com Flora Saura ni sent una eminència mèdica com el Dr. Mitjà. Aquest diumenge una actriu de TV3 ha recordat, amb 51 anys, com va haver de sortir d'una depressió. És Olalla Moreno.
A Olalla Moreno els espectadors catalans li tenen especial estima perquè va debutar fa 30 anys a TV3 fent un dels papers més recordats de la ficció catalana, era Laia Montsolís del millor culebrot de la cadena, Nissaga de poder. Era la filla petita del clan, la que s'enamora del seu germà Eduard sense saber que ho era, la que es casa vestida de vermell amb el grimpaire que ha arribat per destruir la família, Amadeu Cabanilles, i que acaba suïcidant-se per matar el marit conduint un cotxe amb ell de copilot que estavella per un penya-segat. El fill orfe del matrimoni, Mateu Cabanilles, és un assassí en sèrie a la seqüela i s'acaba suïcidant. Al seu costat les trames de Com si fos ahir semblen un tebeo. Olalla Moreno és la Cati a la sèrie de sobretaula des de fa nou temporades. El seu personatge és tan costumista que no té massa arestes. És la pija. En una entrevista a l'Ara Olalla Moreno parla de la seva depressió.
Olalla Moreno: "Vaig superar la depressió però no va ser fàcil. Després de fer Los que aman d'Isabel Coixet em demanaven anar a Madrid a fer càstings i deia que no. És una malaltia incapacitant. Des de la primera feina que vaig fer l'any 1996 a El diari d'Anna Frank, quan tenia 23 anys, venia d'un estiu que m'havien diagnosticat la depressió. La feina em va deixar tirar d'un fil que em va donar esperança. Quan tens depressió no tens il·lusió. La feina em dona il·lusió. Jo anava a treballar. però per sota això sempre hi era. Anava a treballar malgrat jo, malgrat la meva persona. Ara m'adono de la força que vaig tenir però en un moment donat vaig fer un catacrac i vaig aturar la feina. Anava més ràpid del que podia assimilar. Quan feia Porca misèria la tenia. Jo no soc Joaquín Sabina, que va aturar la gira perquè tenia depressió i ho va explicar. Jo tenia vergonya d'explicar-ho i de sobte ho vaig explicar un dia en públic, ha de tenir visibilitat, és bo que els personatges públics diguin que pateixen malalties i des d'aleshores no em fa cosa explicar-ho. Aleshores ningú ho sabia, a la feina no volia dir-ho. Ho vaig superar fa molt de temps. Soc molt gran".
Olalla Moreno patia depressió quan feia Nissaga de poder, quan feia Porca misèria, quan feia Los que aman i ara als 51 anys a Com si fos ahir l'ha superat. Tots els VIPS ho expliquen un cop ho han superat. Ara falta que un VIP ho expliqui mentre ho està patint. Això costa més. Encara sembla un estigma.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!