L'escriptor Javier Cercas deu estar satisfet. La seva obsessió per cridar l'atenció i vomitar odi contra l'independentisme ha assolit una nova fita. És gairebé insuperable. Ja ho saben: una frase que ha fet aplaudir amb les orelles Miquel Iceta i en la que diu "esta crisis es terrible, pero me afectó más el otoño del 2017". Aquest és el nivell moral de la intel·lectualitat d'un biaix polític molt determinat, a qui prenen per tòtem de la llibertat. Cercas demostra una sensibilitat insultant respecte dels morts pel coronavirus, a banda de tornar a ensenyar un llautó fastigós i ranci.
Que l'escriptor odia l'independentisme ja ho sabíem des de fa temps. Ara bé, que ho expressi en aquests termes no està a l'altura ni tan sols d'extremistes de pedigrí contrastat. Pensin en Inda, Losantos, Negre i Ndongo, i entre tots quatre no el fan ombra. Cercas acumula clatellots, col·leccionant-los com cromos. Potser només serveixen per engrossir el seu ego sideral. Doncs bé, que prengui nota: Willy Toledo se suma a la festa, i l'esmicola sense pietat: "Como buen falangista camuflado de demócrata, para no perder la costumbre de los bien pagados "intelectuales" orgánicos del régimen borbónico, lleva años tratando de blanquear el franquismo. Ahora dice que le afectó más el 1-O que los miles de muertos por Covid-19"
25.000 morts no són res per a Cercas, que continuarà rebent "elogis" durant els pròxims dies. Ha jugat amb foc, i cremarà com a una teia.