Els que hem tingut la sort de conèixer la Xantal Llavina constatem que és una dona com n'hi ha poques. No només és una professional de cap a peus, com ha demostrat provadament durant molts anys a Catalunya Ràdio o TV3, sinó que a més té una bonhomia i un optimisme que tomba. I això que la vida la va sotmetre a un duríssim moment el passat desembre, quan li van dir que patia càncer de mama. La periodista catalana colpia els seus seguidors en reconèixer que "M'ha tocat, com moltes dones que malauradament el pateixen. Tinc càncer de mama. Ho explico perquè el tractament que he de fer per superar-lo requereix 6 mesos de quimioteràpia, que avui he començat, una operació i radioteràpia i hauré de deixar de presentar durant uns mesos el Revolució 4.0 a TV3 i Catalunya Ràdio que tant estimo".

Un cop va saber el diagnòstic, es va posar des del minut zero a lluitar. Amb l'ajuda del personal sanitari que la tractava, la Xantal no va defallir i va anar afrontant totes les conseqüències de la seva malaltia. Com la caiguda dels cabells: "El 9 de gener em va caure tot el cabell i aquest efecte secundari fa mal emocionalment a les dones, marxa una part de tu. He optat, per la perruca i la gorra més vegades que sense. Cadascú és molt personal com es vol veure. Veure't cada dia al mirall sense cabell és dur". O les dures sessions de quimio, que es van acabar el 12 de juny passat: "Avui 12 de juny s’acaben 6 mesos de quimioteràpia, 16 sessions (vermelles i blanques), amb moments molt dolents amb ingressos a l'hospital i d’altres de bons".

I ara, tot just començat l'agost, Llavina ha emocionat tota la gent que l'estima, seguidors i companys de professió. Des d'on? Des de la Catedral de Barcelona. Allà s'ha fet una foto somrient, mà als malucs, un vestit negre, ulleres de sol i una gorra dels New York Yankees. El més important, però, no és el seu outfit, sinó el seu somriure en la imatge i sobretot, el text que l'acompanya. Unes paraules que tots els que l'estimen volien sentir-li dir. I ara per fi ha arribat el dia. I és que la Xantal ha rebut una trucada de l'hospital que l'ha tractada tots aquests mesos. La millor trucada possible: "Des de la Catedral de Barcelona us explico que els meus metges m'han dit una bona notícia. M'han comunicat, que ja no tinc càncer i que m'he curat gràcies a la ciència i a la medicina amb la quimioteràpia i l'operació". La periodista, emocionada i agraïda als doctors que l'han tractat: "Gràcies, els meus metges, Miquel Prats, Miquel Àngel Seguí, Enric Genové, per acompanyar-me durant aquests 8 mesos per aquesta autopista difícil de transitar, que hem patit moltíssimes dones. Gràcies a la Lídia de la Fundació Oncolliga, al fisioterapeuta Fran Martín, a les infermeres de l’Hospital de Barcelona, a la Clínica Corachán. A la meva família, als meus amics i amigues i a tots vosaltres que m’heu acompanyat".

Una Xantal que també ha aprofitat per agafar encara més consciència del que li ha tocat patir i del que per desgràcia, pateixen moltíssimes dones, assegurant que ara i sempre serà allà on calgui per donar suport a la investigació sobre aquesta malaltia. Un missatge commovedor, emocionant i necessari: "Aquesta autopista m'ha portat camins nous i visions noves de la vida que són un regal d’aprenentatge. Dono i donaré sempre suport per a més investigació i recerca sobre el càncer. Més recursos sempre per a la nostra salut. El més important de la nostra vida. El més imprescindible. Molta Salut a tots i totes! Gràcies a tothom de cor! Vivim intensament"... Celebrem la bona nova. Ens sumem a les felicitacions a la Xantal, i sobretot, facin el que ella diu: vivim intensament.