Només sentir a parlar uns minuts Xavi Coral ja ens permet notar que darrera de l'excel·lent comunicador i presentador dels Telenotícies hi ha una persona optimista, segura d'ella mateixa, apassionada i expressiva. El periodista de Terrassa viu la seva feina al màxim, però també la vida. Se l'il·luminen els ulls quan parla del que l'envolta, posa un somriure sorneguer quan fa segons quines confessions i emociona quan parla de temes tan difícils com l'exili. De tot plegat n'ha deixat constància Al cotxe! amb Eloi Vila.
Xavi Coral i Eloi Vila, Al cotxe! (TV3)
Xavi Coral ha parlat d'ell i dels seus trets característics. Per exemple, la seva emblemàtica calvície. I ho ha fet enarborant orgullós les bondats de les quals gaudeixen els qui, com ell, no tenen un pèl a la closca:
També ha reconegut obertament per què ell i la seva seva dona han decidit no tenir fills, tot i que és a punt de fer 50 anys:
Coral és un llibre obert. Parla sense embuts i la seva expressivitat i sinceritat s'agraeix. També quan parla de la seva estada a Brussel·les com a corresponsal, on hi va anar, precisament, amb la seva dona, després de satisfer el gusanillo que tenen molts periodistes en la seva vida professional: "ser corresponsal és d'allò que sent periodista, sempre penses, és atractiu. Però si em dius: 'De totes les corresponsalies de TV3, haguessis agafat Brussel·les?'... Segurament no, perquè a primer cop d'ull no és de les més atractives. Però m'ho he passat molt bé, hem fet molts amics". Amics entre la professió i probablement, entre la política.
Xavi Coral i Eloi Vila, Al cotxe! (TV3)
Quant Eloi Vila li pregunta què és el més potent que li ha tocat viure durant la seva estada a la ciutat belga, Coral ho té clar: el moment en el qual l'arribada del president Puigdemont va transformar una Unió Europea que fins aleshores era "previsible": "Abans era una vida molt ordenada perquè la Unió Europea és previsible, ordenada... però des que va arribar el govern a l'exili, es va complicar molt. Ha estat interessant i hem sigut privilegiats de viure de prop una història forta, molt potent". Una història forta i potent... i dura: "Jo recordo molt especialment l'arribada a l'exili. Jo crec que la presó és el pitjor del món, segur. Però no gaire lluny deu haver-hi l'exili. Jo recordo les primeres vegades que em vaig trobar el president Puigdemont i els consellers, que havien deixat casa seva, havien agafat una maleta i havien marxat a viure per no se sap quant, per molts anys segurament, a una ciutat que molts d'ells no coneixien. I el president de la Generalitat va arribar allà amb una maleta... allò era molt impactant".
Coral afegeix que "Recordo la primera vegada que vaig trobar-me amb el president Puigdemont en un soterrani, bé, en una habitació de l'hotel Sheraton de l'aeroport de Brussel·les que vam gravar unes primeres declaracions, van arribar gairebé d'amagat i amb moltes precaucions perquè no sabien si els seguien... en fi, vaig parlar amb ell i vaig pensar, ostres, això que està passant, és molt gros". Records emocionats que mai no oblidarà.