És curiós el que passa als mitjans de comunicació de Madrid amb respecte al Barça. La seva obsessió malaltissa contra tot el que vesteixi de blaugrana, el seu odi visceral a tot el que faci olor de culer, els fa desbarrar sovint, com Juanma Rodríguez insultant a les jugadores del Femení. Per no parlar de com de diferent tracten els jugadors del Barça quan juguen amb el seu club o quan ho fan amb la selecció espanyola. Llavors, tots els punyals són floretes, que ja se sap que yo, por la Roja, ma-to, com diria aquella rapsode que era la princesa del pueblo. O, posats a comparar, quan parlen d'algun jugador del Reial Madrid, com Vinicius, tot són queixes, posar-se les mans al cap lamentant i denunciant l'agressivitat que pateix per part dels rivals i posant el brasiler com si fos poc menys que un sant. Però quan és un culer de qui es parla, ay, amigos, aquí la cosa canvia. I ara han posat en la diana Gavi.
El de Los Palacios està en un moment de forma espectacular, amb 18 anyets acabats de fer i sent un dels baluards de l'equip de Xavi Hernández, sent proclamat, per exemple, el millor jugador de la final de la Supercopa contra el Reial Madrid, precisament. Ara diuen d'ell que si reparteix molta estopa, que si entra com un elefant en una terrisseria, que si va com un pollo sin cabeza i xerrameca d'aquest estil. Un bla, bla, bla penós que té com a únic objectiu influir en els àrbitres espanyols, que ja sabem que necessiten molt poc per deixar-se influir a favor del que exigeixi su alteza, su Florentineza. Aquest dimarts, l'entrenador de Gavi ha comparegut en roda de premsa prèvia al partit de Copa que es juga aquest dimecres al Camp Nou, quarts de final contra la Reial Societat. I Xavi ha estat sembrao.
El tècnic de Terrassa, d'una banda, s'ha pixat de riure, per no plorar, quan el gran David Bernabéu, company del diari Sport, li ha recordat que hi ha algunes veus de la caverna que comparen Gavi ni més ni menys que amb un destraler professional, que sempre sortia impune de targetes, l'ex madridista Casemiro. I Xavi, clar i català: "Me parece que cuando va a la Selección es una maravilla, un ejemplo de garra y de coraje, y cuando juega en el Barça se pasa de la raya, y si ganamos gusta menos... Que esté tranquilo Gavi, que no frene y que ponga incluso más pasión". Pam. La primera, en la frente, dedicada als haters de Madrid i del Madrid. La segona, encara més meravellosa, i on se li ha entès tot. Missatge dedicat a Alfredo Relaño i els del diari As, inventors del terme Villarato, i al periodista Juan Antonio Alcalá, que va sortir escaldat i va quedar en evidència per mentir a la COPE quan va deixar caure que els jugadors del Barça es dopaven. "¿Es demasiado brusco el juego de Xavi?", li han preguntat també en roda de premsa. Resposta per a emmarcar, amb final de traca: "Considero que le pitan pocas faltas a él, lo veo al revés... ¿Qué es de los creadores del villarato y del dopping esto?".
Xavi, meravellós. I Gavi, també. I als haters, dos piedras.