Els culers comencem a somriure. El camí encara serà llarg, difícil i ple d'obstacles, però els que confiem cegament en Xavi Hernández sabem que el de Terrassa mica en mica aconseguirà els seus objectius i tornarà al club de la seva vida allà on es mereix.
Amb esforç, treball, dedicació i amb la seva innegociable fe en el model que ens ha dut a la glòria, confiant en els nois de la pedrera i fent (si es pot) algun fitxatge contrastat de jugadors il·lusionants, com Ferran Torres i ja veurem si Haaland, el tècnic del Barça, de moment, ha aconseguit situar el seu equip a dos punts de la quarta posició que dona lloc a jugar la Champions.
Mica en mica Xavi Hernández està demostrant, via els seus jugadors, que hi ha brots verds i el partit contra el Sevilla i la primera part contra l'Elx així ho acrediten. Xavi continuarà treballant aquests dies, però també, com es mereix, gaudirà d'algun dia de descans en família i/o amb amics.
Degut al temps que tant ell com la seva dona, Núria Cunillera, han estat vivint fora de Catalunya, s'han quedat amb les ganes de compartir taula, sobretaules i riures amb la gent que s'estimen. Ara, però, van recuperant el temps perdut i estan tornant a veure i a quedar amb els amics de tota la vida.
I aquesta nit de dimecres tocava soparet en un racó espectacular de Barcelona. Un restaurant de 10 on han anat a sopar, tots espectaculars i guapíssims, l'entrenador del Barça, la seva dona i quatre amics més. Ja ho anunciava Cunillera amb una foto a casa acabats de vestir, radiants: "Partners in crime" (còmplices).
Després, trobada al restaurant Boca Grande, al Passatge de la Concepció, entre la Rambla Catalunya i el Passeig de Gràcia. Allà, fotos meravelloses on tots els protagonistes tenien un evident somriure d'orella a orella després de temps sense estar junts. Escriu la Núria: "I missed you so much" (us he trobat molt a faltar).
A qui? A un grup d'amics amb els que es va fer unes divertides fotos al característic lavabo i a la taula on van compartir tiberi, envoltats d'ampolles. El més curiós, però, és veure el malnom amb que ells mateixos van batejar el seu grup d'amics, aquesta colla: Basuras. Si més no, això és el que posa en nombrosos comentaris: "#basurasforever #basurasinBcn #missingMunis #friendslikefamily".
Algunes amigues d'ella li responen, donant per fet el nom: "Basures forever", "Oleeeee!! Miss you basurillas".
Croquetes, cloïsses, pa amb tomàquet, pebrotets i carnaca. Tot, ben regat amb un bon vi. I sobretot, regat amb aquell caliu dels amics de tota la vida.
Segur que a partir d'ara arribaran molts sopars com aquest. I els culers esperem que un dels brindis que facin siguin els èxits professionals de Xavi... Seran els èxits dels culers.