Diuen que un bon entrenador ha de conèixer bé els seus jugadors per poder treure d'ells el millor. Si un tècnic sap les virtuts, però també els defectes dels seus homes, si coneix a la perfecció els punts febles, els aspectes a millorar i com pot aconseguir el millor rendiment, té mitja feina feta.
I en el cas del tècnic de Terrassa, no és només que els coneixi ara que són adults i els veu cada dia al vestidor i als camps d'entrenament. En el cas de Xavi, fins i tot els coneix i els reconeix quan ni somiaven en convertir-se en jugadors d'elit, que vestirien la samarreta blaugrana i que algun dia jugarien a les ordres del millor migcampista de la història.
Ara que Xavi Hernández ha donat uns dies de festa als seus jugadors per Nadal, ara que s'ha trobat més sol que mai al vestidor del Barça, per que no els trobés a faltar, el club l'ha fet participar en un divertimento sense malícia que ha estat molt ben rebut pels culers i que els hi ha provocat un somriure en veure la (bona) traça del seu entrenador pel que fa al reconeixement facial.
Li han anat mostrant a l'entrenador els seus jugadors, però no ara o gravant-se al sopar de Nadal, sinó quan eren petitons, en alguns casos, quan eren nadons i tot. Però Xavi els ha encertat a tots, no n'ha fallat ni un de sol. Alguns, com ara veuran, són fàcilment reconeixibles, però d'altres és al·lucinant com els ha reconegut el seu tècnic.
"Ponemos a Xavi a prueba. ¿Sabrá cómo eran sus jugadores cuando eran pequeños?". El club ho pregunta i li pregunta. Alguns jugadors, com ara veuran, tenen la mateixa cara.
Els ha encertat Xavi i els encertaria fins i tot la portera de Núñez. Facin la prova. Primer, els més obvis, els que de petits feien la mateixa cara, especialment, un Serginho Dest idèntic:
D'altres, a la que li donem un parell de voltes probablement també l'haguéssim encertada:
I ara, els que més li ha costat, amb especials dificultats amb Philippe Coutinho, a qui inicialment ha confós fins i tot amb Braitwaite o Depay:
Però on Xavi Hernández s'ha merescut una menció cum laude és amb una foto d'un jugador, irreconeixible. Una imatge de quan era només un nadó de pocs dies, que el tècnic, potser al tun tun, no ha trigat en reconèixer.
I és que com se sol dir, és necessari que un bon entrenador també tingui flor, també tingui bona sort.
Efectivament, aquest nadó és el porter alemany del Barça. Potser l'ha reconegut perquè darrerament l'alemany va una mica adormit sota pals.
Sigui com sigui, un pleno al 13 de l'entrenador del Barça:
Els culers estem en bones mans.