Xavier Bonastre es fa d'estimar. És un exemple, una persona admirable. No només com a professional, demostrant durant dècades el seu talent com a periodista esportiu, gairebé sempre davant les càmeres de TV3, des de l'època en que va popularitzar el seu frondós bigoti que ara ja fa temps que ha passat a millor vida.

Com a persona, els que han tingut la sort de poder-lo conèixer, ser amics seus i estimar-lo, sempre han dit una cosa que es percep només sentint-lo parlar: té una bondat que no se l'acaba. I a això, nosaltres hi afegiríem que té una força de voluntat, un optimisme a prova de bales i una capacitat per superar les dures proves que li ha posat la vida que no molts són capaços de tenir.

Xavier Bonastre, als inicis de la seva etapa a TV3, presentant les notícies esportives als 'TN' amb el seu inimitable bigoti / TV3

Xavier Bonastre, ara, fent una de les coses que més l'omplen en aquest món, córrer / @xbonastre

El passat mes de març va celebrar el seu 60è aniversari, feliç, emocionat i gaudint de cada moment de la vida que té. Ja ho feia des de sempre, però des que va superar el moment més complicat que ha hagut de passar, encara més. Perquè Xavier Bonastre va superar un càncer de còlon amb metàstasi amb perforació d'estómac: "Vaig tenir càncer l'any 2006 i 2007 quan en van operar la metàstasi de còlon i de fetge. Em van haver d'operar dues vegades. És una xacra, a tots ens toca de prop. Ho vaig afrontar amb molta tranquil·litat perquè els metges mai no em deien 'tens càncer' sinó un carcinoide".

El 2018, noves complicacions li van provocar una perforació d'estómac que el va deixar en coma i a punt de morir. Fins i tot li van dir a la seva dona Mònica que "es preparés perquè podria anar-me'n a l'altre barri. Jo mateix em vaig donar per acabat. Per mort. Literal. Quan estava a la UCI, en coma, jo recordo ser conscient de pensar: 'tot està controlat, la dona té feina, els fills són grans, podran tirar endavant... per tant, on és la llum blanca?'..., però no la vaig trobar".

Xavier Bonastre, des de l'hospital, on va patir una perforació d'estómac / @xbonastre

D'allò també se'n va sortir. I de tot plegat n'ha parlat aquest dijous amb Ricard Ustrell a Planta baixa. Bonastre li revela com recorda el moment que els metges del Parc Taulí de Sabadell li van dir la malaltia que tenia i que no podria tornar a córrer: "Allà mateix li vaig dir al metge que està ple d'esportistes que han passat càncers de tota mena que després han tornat a l'activitat esportiva. Al tornar, li vaig enviar un mail, i ell em va dir que els maratonians són d'una altra pasta". I vaja si ho va fer. Ja hem perdut fins i tot el compte de les maratons que ha corregut.

Xavier Bonastre, apassionat de les maratons / @xbonastre

La conversa ha estat plena d'optimisme... i de realisme. "Tots ens hem de morir... doncs afrontem la possibilitat de la mort amb la naturalitat de vida, si m'apures, encara que sembli contradictori". Tan clar ho té el bo d'en Bonastre que també li ha confessat a Ustrell que ho té ja tot preparat pel dia en que es mori, esperem que d'aquí a molts anys.

Sorprenent revelació: "Jo tinc contractat el meu funeral, però d'abans que tingués el càncer... Oi que l'haurem de passar? Oi que els funerals són molt cars?", es pregunta el periodista. "Si podem evitar als nostres descendents que el dia que nosaltres desapareguem, hàgim de pagar una quantitat important de diners...".

Xavier Bonastre, 'no puedor, no puedor' / @xbonastre

Bonastre té pagat el seu funeral... i té decidida com serà tota la cerimònia, per no deixar-li el marrón als que es quedin. Una cerimònia on té clara la música ("sonaran cançons dels Beatles, perquè jo sóc molt beatlemaníac")... i fins i tot, què hi posarà a la banda del ram de flors que hi haurà davant del taüt: "A la banda aquella dels teus companys de feina, a la meva hi posarà '¡Hasta luego, Lucas!', perquè sóc un gran admirador del Chiquito de la Calzada":

Menys mal que Bonastre ha triat aquesta frase pel seu ram i no "No te digo trigo por no llamarte Rodrigo" o "Duodeno sersuá, pecador de la pradera, ¿te dá cuen?": Però ben mirat, que es posi el que li vingui de gust: algú com ell es mereix que els seus desitjos es facin realitat.