Una de les notícies que més van colpir els catalans els darrers mesos va ser conèixer el calvari que havia patit el periodista de TV3 Xavier Bonastre. Un dels històrics de Televisió de Catalunya, reconegut pel seu look (molts anys rere un característic bigoti) i pel seu talent a l'hora de donar informació esportiva, revelava que per culpa d'una perforació als budells es va quedar en coma i va estar a punt de morir: "Jo mateix em vaig donar per acabat. Per mort. Literal. Li van dir a la meva dona que es preparés perquè podria anar-me'n a l'altre barri". Una declaració crua, dura i rotunda que va fer a través del seu blog i que encara ressona als caps de molta gent.
@xbonastre
Xavier Bonastre encara no ha pogut tornar a la feina davant dels espectadors catalans. Frisa perquè arribi el dia. De moment, on l'hem tornat a veure i sentir ha estat entrevistat per Albert Om al programa de RAC1, Islàndia, on el periodista va reaparèixer públicament després del drama que ha viscut. I ho va fer amb una colpidora afirmació que va deixar de pedra Om i els oients: "Vaig arribar a buscar la llum blanca, en soc conscient. Quan estava a la UCI, en coma, jo recordo ser conscient de pensar: 'tot està controlat, la dona té feina, els fills són grans, podran tirar endavant... per tant, on és la llum blanca?'..., però no la vaig trobar".
@islandiarac1
El presentador no veu l'hora de tornar a la tele... i a allò que més li agrada: córrer i participar en una cursa. De fet, aquesta afició va ajudar a que salvés la vida, tal i com ell reconeix: "Ara ja estic tornant a córrer. Surto cada dos dies i vaig augmentant 30 segons cada vegada". I ho diu algú que va estar en coma fa quatre mesos i que el 2006 va superar un càncer de còlon amb metàstasi al fetge.
@xbonastre
Bonastre és un home d'objectius: es va proposar seguir viu i ho va aconseguir. Volia escriure un llibre sobre les curses que ha fet, i el 13 de febrer surt a la llum 100 històries del córrer, de Cossetània. Ara, vol tornar a una cursa. Quan? Diumenge 10 de febrer, mitja marató de Barcelona: "Però jo només correré els últims 6 quilòmetres acompanyant la cirurgiana que em va operar i que debutarà a la mitja marató", diu orgullós i agraït Bonastre mentre la seva dona Mònica l'escolta a l'estudi de RAC1. Parella a qui dedica el llibre, a banda del seu germà Manuel (per cert, un dels metges que va ajudar a salvar-lo) i el seu nebot Martí ("el meu àngel al cel").
@xbonastre
Una Mònica de qui s'emociona el periodista en agrair-li tot el que ha fet per ell i com l'estima. De fet, la dedicatòria pren les paraules d'un himne de la música en català de les noves fornades, el famós "Sense tu" del grup de Les Preses Teràpia de Shock: "sense tu jo no puc, sense tu si no hi ets, sense tu jo no soc ningú... És que és el que sento per ella".
I és que la música ha acompanyat tota la vida Xavier Bonastre, fins i tot durant els dies en que va estar en coma. Ell mateix explica que els seus fills Jair i Biel, de 26 i 19 anys, coneixedors de la passió que té el seu pare pels Beatles, van gravar un emotiu usb ple de cançons del grup de Liverpool per posar-li a l'hospital tot i l'estat del seu pare. Especialment una de les cançons preferides de Bonastre, "When I'm sixty-four": "Va sonar tantes hores a la UCI que quan em van portar a planta a semicrítics, ja conscient, li vaig dir a la meva dona: 'escolta, al fil musical d'aquí només sonen els Beatles'...".
Un fan dels fab-four que fins i tot fa broma amb això: "Fins i tot els hi vaig dir als meus fills al despertar: 'no sé si a partir d'ara els Beatles em tornaran a agradar tant, eh?'... Però sí, sí, em continuen agradant i la cançó també, tot i que espero passar molt més dels 64 que diu el títol"... Només cal veure'l i sentir-lo i pensar en les complicacions que ha superat en la vida per estar convençut que depassarà els 64 amb escreix. S'ho mereix.