A partir d'ara, s'ha guanyat més que merescudament poder repetir moltes vegades aquesta imatge. Des d'ara, gaudir de il dolce far niente, com diuen els italians, estirar-se a contemplar la vida amb xancles en una gandula o fent el que li doni la gana, s'ho té més que guanyat. De fet, coneixent-lo, probablement, més que descansar, dedicarà el seu temps lliure a fer una cosa totalment diferent: a seguir corrent i fent exercici, la seva gran passió, periodisme i família a banda. És el que té haver-s'ho currat de valent durant 40 anys, que es diu aviat. És el reconeixement i el premi a tota una vida dedicada en cos i ànima, deixant-hi sang, suor i llàgrimes, a la seva feina, a la seva passió, a TV3, on va aterrar just als inicis. 40 anys fent de periodista esportiu, sent un referent per a molts companys i molts espectadors de generacions diferents, i sortint per la tele des de temps immemorials. Parlem del gran Xavier Bonastre, de qui acabem de saber que penja les botes, i mai més ben dit. Es jubila un crac.

Mític presentador de TV3, icona de Televisió de Catalunya que durant anys, va lluir un emblemàtic bigoti. Presentador i periodista esportiu de raça, dels de tota la vida, sempre amb un somriure, un d'aquells companys que paga la pena, una persona que a banda de tenir un talent innat per comunicar, a banda de ser un treballador incansable, té una bonhomia que tots els que el coneixen i han treballat amb ell sempre destaquen. El Xavier és un gran tipus a qui hem vist fer de tot durant 40 anys, sempre relacionat amb l'esport. I especialment, amb el món del tenis. A propòsit del Barcelona Open Banc Sabadell, el seu company Francesc Soria l'ha emocionat i ens ha emocionat anunciant que es jubila el bo d'en Bonastre, i posant-li un reguitzell d'imatges sensacionals de la seva carrera davant càmeres.

Un Xavier que ha viscut els millors moments de la seva vida fent el que més li agrada, i compaginant-ho amb la seva altra gran passió: posar-se les sabatilles esportives i cap a córrer falta gent. Ha estat a molts llocs fent quilòmetres, l'esport, parlar-ne i practicar-lo, ha estat un dels motors de la seva vida.

Una vida que va patir un sotrac duríssim quan gairebé no ho explica després d'una perforació intestinal que va patir fa set anys: "Jo mateix em vaig donar per acabat. Per mort. Literal. Però no era la meva hora i he tornat". La cosa va anar tan justa que fins i tot li van dir a la seva dona Mònica que "es preparés perquè podria anar-me'n a l'altre barri". Així de clar. Així de cru. Va estar ingressat a l'UCI on va estar intubat i adormit 7 dies. 

Ara, el Xavier diu que ja n'hi ha prou. Merescudíssim. Li pregunten si ja està pensant en aquests darrers dies en que això s'acaba, abans que es jubili, si pensa en què farà. I ell: "Penso que també tinc ganes de descansar, de deixar que les noves generacions puguin entrar i no fer de tap. No hi ha ningú imprescindible al món, i els periodistes encara menys. Els que veniu darrere esteu sobradament preparats. He fet de tot, el que he pogut, i si els espectadors han pogut gaudir de la meva feina, millor que millor", ha dit als seus 65 anys. Immediatament, allau de mostres d'agraïment i carinyo cap a un professional excepcional.

Xavier Bonastre, meravellós.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!