"Jo mateix em vaig donar per acabat. Per mort. Literal. Però no era la meva hora i he tornat". Demolidora confessió la que ha fet el periodista Xavier Bonastre al seu blog. És un dels rostres més estimats de Televisió de Catalunya. Parapetat en el seu gran bigoti durant els anys 80/90 i ara sense ell, el periodista ha anat informant de nombrosos esdeveniments esportius durant una llarguíssima i contrastada carrera a TV3.
xbonastre.blogspot.com
@xbonastre
Amant de la informació esportiva i de la pràctica de l'esport, Bonastre ha compaginat la seva tasca davant les càmeres amb la seva passió, participant, per exemple, en diferents curses. I el passat 5 de setembre, la seva vida va començar a canviar. Tenia un fort dolor abdominal i mal a l'espatlla. De seguida va pensar en una experiència passada del mes d'abril, quan va tenir una oclusió intestinal i ja es temia que s'hagués repetit. Per això va anar a urgències. El que li van dir era pitjor del que s'esperava: tornava a tenir problemes als budells, però ara, amb una perforació.
@xbonastre
La matinada del 5 al 6 de setembre el van operar, però el postoperatori tampoc va portar bones notícies. No millorava. De fet, empitjorava. Una situació al límit on va ser clau la intervenció del seu germà Manuel, metge: "va ser decisiu per a salvar-me la vida. Vaig fer un xoc sèptic i no va haver més opció que tornar a intervenir --tornar-me a obrir, vaja-- per solucionar la situació". 3 dies, dues operacions. La cosa va anar tan justa que fins i tot li van dir a la seva dona Mònica que "es preparés perquè podria anar-me'n a l'altre barri". Així de clar. Així de cru. Va estar ingressat a la UCI on va estar intubat i dormit 7 dies. Finalment, el 14 de setembre, va despertar.
@xbonastre
Estava estalvi, però encara no, sa. Els medicaments, l'adrenalina o la morfina al seu cos van fer que el seu organisme no girés rodó. Tenia al·lucinacions, veia la realitat distorsionada i es va inflar espectacularment: "¡¡Jo, que peso al voltant del 72-73 kilos, vaig passar a pesar-ne 90!! Les cames eren com potes d'elefant; el dits dels peus, autèntics botifarrons; no podia ni aixecar els braços", es confessa Bonastre. Mica en mica, els diurètics van fer que es restablís, això sí, orinant de manera constant, especialment a les nits. També va ajudar que ell fos un esportista habitual. Tot i això, "vaig haver de reaprendre a caminar". Finalment, quan ja es va valdre per ell mateix en un 70%, el van enviar a casa.
@xbonastre
Des d'aleshores, ja fa un mes i mig, el seu germà i la seva dona han estat els dos pilars bàsics per a la seva recuperació. Va arribar a baixar de pes fins als 65 quilos, "massa poc", i ha de guanyar massa muscular. Un Bonastre que ha volgut agrair públicament al personal sanitari de la Mútua de Terrassa el que van fer per ell: "Sense ells, òbviament, ja estaria acompanyant el meu nebot Martí, el meu àngel al cel".
@xbonastre
Agraïment emotiu que fa extensiu "a la meva família i a tants i tants amics i companys de feina que han estat en tot moment pendents de la meva evolució. Moltes gràcies a tots. Com diu "El Foraster", sou molt bona gent!!!". Com ell. Ganes de tornar-lo a veure recuperat després d'un ensurt majúscul com aquest.