És molt feixuc, absurd, ridícul i grotesc haver-li de recordar a una sèrie de persones, en ple 2021, que a Catalunya (i a Espanya), el català és una llengua oficial, repetim, OFICIAL, i que el més normal del món és que la gent el parli.
Però ja se sap que a l'estat espanyol, la justícia, molts mitjans i partits polítics i bona part de la ciutadania, això els incomoda. Si per ells fos, parlaríem tots una sola llengua, però que s'hi posin fulles els Casado i companyia que per molt que faci tres segles que intenten destruir la nostra llengua, com bé va recordar Pilar Rahola amb fets i dades, no ho aconseguiran.
"¿Por qué a un médico, a un doctor en medicina, a una persona con la mejor capacitación para operar (por cierto, se hace más sangrante en la cirujía en la que el paciente suele estar, evidentemente anestesiado), bueno, pues tiene el requisito de hablar catalán y por qué, sin embargo, un catalán, un médico, puede ejercer la Medicina perfectamente en León?", es preguntava aquest cap de setmana el líder del PP.
Ana Oramas, de Coalición Canaria, queixant-se que "No se puede entender que haya dinero para darle a Netflix para que traduzca series al catalán, para dibujos animados en vasco en Navarra, y que no haya para la salud mental en La Palma". A Radio Nacional, fent brometes sobre com sona El juego del calamar en català. I així fins a l'infinit. Òscar Andreu ja la va posar a lloc. I ara, qui ha verbalitzat la defensa més demolidora sobre la nostra llengua ha estat Xavier Graset.
El presentador i director del Més 324 ha dit ben alt, ben clar i català, què en pensa de tanta bajanada. Ho ha fet en 'L'Accent' d'El matí de Catalunya Ràdio, de Laura Rosel, després de tot el que ha generat la decisió del Suprem d'adoptar el 25% de castellà a les escoles.
"Tal i com estan els indicadors d'ús del català a les aules, ja hi ha qui signaria per fer que el castellà s'hi utilitzi en un 25% i no més", diu, fulminant. Graset posa en l'equació els polítics, amb algun nom propi: "La llengua és una llepolia per a jutges i polítics. Sempre ho ha sigut, i Pablo Casado, que tant pot tenir un màster sense estudiar, com anar a una missa per Franco un 20N i no saber-ho, o pontificar sobre plaques solars i la nit, ara no vol que els metges catalans exerceixin a Lleó, si és que als lleonesos se'ls exigeix el català per treballar a Catalunya. Obvia que els metges catalans també saben castellà".
Com bé apunta el periodista, no és la primera vegada que veiem intents gens dissimulats d'anar contra tot el que olori a català. Com ell ben bé diu, "Amb el català tot s'hi val, des del Decret de Nova Planta que es va reeditant la demagògia i la persecució. És la paradoxa que la riquesa multilingüe de l'Estat es vegi com una nosa".
Graset incideix en el llast que suposa "que no es faci pedagogia des d'institucions com el Congrés o el Senat, o el Parlament Europeu". La cirereta, però, ve quan s'adreça a les "reencarnacions de Carmen Rico Godoy del 2021, quan fan broma sobre com es diria en català una sèrie coreana, o una d'americana".
Graset remarca que els catalans parlem català, i que "no és per fer-se pesat, que volem parlar en català a l'escola, al quiròfan, al jutjat o al cine a Catalunya". La resposta a per què ho fem, és de traca, descomunal. D'una senzillesa i rotunditat que tomba, fent servir quatre paraules, quatre verbs: "És que és tan senzill com respirar, pensar, o parlar. És per existir".
Meravellós. I per si algú no ho ha acabat d'entendre, "no entendre-ho, ridiculitzar-ho o anar resseguint tribunals brandant amenaces, minoritzant i trossejant la llengua, només és buscar-ne l'anihilació". Impecable. Unes paraules que els hi haurien de posar a tots els espanyols hiperventilats amb desitjos d'extermini de la llengua catalana.