Xavier Graset està aconseguint el que ningú ha fet en 16 anys de vida del canal de notícies de TV3, el 3/24: posar-lo al mapa. Hi ha hagut molts intents d'incloure-hi alguna cosa més que rodes de notícies: programes nocturns com el d'Agustí Esteve, ara a El Terrat, o fer entrevistes de cap de setmana amb Ramon Pellicer o empescar-se un informatiu d'esports a la mitjanit. Ningú no ha fet tant pel canal com Xavier Graset. La idea va sorgir quan Josep Cuní feia 8 al dia a la difunta 8tv. Calia contraprogramar-lo amb un altre informatiu d'autor i com que el Telenotícies no pot ser-ho, es van empescar el Més 324. Graset va començar baix però ara ja és un referent. Sovint fa audiències superiors al Zona franca de TV3. No és difícil. Ho fa amb pocs mitjans i artesanals: una tertúlia, entrevistes i una especial sensibilitat per la Cultura. Entrevista molts escriptors i aquest dijous ha tingut un cas excepcional que l'ha trencat: Daniel Vázquez Sallés.
L'autor ha escrit El príncipe y la muerte després de veure com el seu pare, el famosíssim escriptor Manuel Vázquez Montalbán, moria sol assegut a un aeroport de Bangkok, a Tailàndia, i, sobretot, després de veure morir el seu propi fill en Marc, amb només 10 anys ple de cables en un hospital per una tràgica malaltia. Marc va morir a l'Hospital Niño Jesús de Madrid el 30 d'abril de 2021 per culpa d'una bactèria, però es va passar mitja vida a hospitals per culpa de dues malalties rares: la síndrome d'Ondie i la síndrome de Hirschsprung. El llibre posa la pell de gallina i Graset, conscient que tenia una entrevista molt difícil, va tenir el moment que es temia: no va poder seguir i es va posar a plorar. El vídeo és estremidor, sobretot el silenci del plató. Els tertulians al fons, callats, l'autor callat i Graset sense poder pronunciar més que una paraula: "Perdó". Vídeo:
L'autor va patir addicció a les drogues i l'alcohol i va trobar en l'exemple del seu fill mort la força per rehabilitar-se en un centre de desintoxicació. Vázquez Sallés: "Em sembla terrible com jo havia llençat la vida i com el meu fill havia lluitat tant i havia estimat tant la vida". Graset no pot més, amb la veu plorosa intenta llegir del guió que té a les mans un fragment del llibre: "Llegeixo... 'Quan vaig sortir de la clínica de desintoxicació, perdó..., vaig desterrar l'odi. Vaig desestimar el desig de glòria, vaig abraçar la memòria del meu pare, vaig deixar qualsevol plataforma per satisfer el meu ego'. Això ho lliga tot no? Amb un fil de veu, sense saber ni què preguntar. Terrible. A casa tothom plorava. Graset es moria de pena. També és pare.
Graset té la virtut de ser autèntic quan s'enfila a la cadira per fer el vers de Nadal, quan es pixa de riure al mig d'una entrevista amb una autora o quan s'emociona per una tragèdia sense nom com aquesta. La mort forma part de la vida. En una entrevista amb EN Blau el mateix Graset ens va recordar el seu pitjor moment fent el Més 324:
-Ets de llàgrima fàcil?
Vaig plorar amb la mort d'en Cuyàs quan em va trucar el Basté. soc una bleda. Ric i ploro molt. M'emociono. I al programa Al cotxe parlant dels meus fills. Feia dos dies que se m'havia mort una cosina. I com que en aquest programa et passegen durant una hora fins que plores (riu).
-Quin dia t'ha costat fer el programa?
El dia més dur va ser quan el feia i estava morint-se el meu germà. Sabia que el Pep es moria als 70 anys. Jo entrevistava el Bassas pel seu llibre i sabia que desconnectaria una mica perquè el meu germà estava morint-se a l'hospital i jo sabia que en acabar el programa el meu germà ja no hi seria.
Més periodisme? Més 324? Més Graset