Xavier Graset: "No vaig dir que sí d'entrada", per què va acceptar fer 'La selva'

Xavier Graset ha fet el canvi més sorprenent de la temporada a TV3, d'Informatius a Entreteniment, del Més 324 a La selva. Com va fer Xavi Coral saltant del Telenotícies al magazine de tarde d'El Terrat al costat d'Espartac Peran, Divendres. No és un salt fàcil i sovint és d'anada i tornada. És el peatge de TV3, una cadena formada per periodistes, per informadors i no tant per còmics, guionistes o entretenidors. Però en Graset sempre ha navegat bé entre les dues aigües, quan era corresponsal de Catalunya Ràdio a Madrid podia fer el personatge del Manolo, el cambrer madridista de l'APM en acabar El matí de Catalunya Ràdio d'Antoni Bassas. O quan feia la secció 'La informació és una selva' amb Andreu Buenafuente, o en els diferents programes que ha presentat, des del magazine Bonic vespre amb Frederic Porta a TV3 o a El món s'acaba a la ràdio per citar-ne dos de molt recordats. Però ara als 61 anys aquest salt era poc esperat. Graset confiava a celebrar el desé aniversari del Més 324, un informatiu d'autor, una tertúlia amb entrevistes de culte, però la cadena li va demanar que fes La selva. El seu nou salt mereix una nova entrevista Al cotxe, on ja va plorar fa 4 anys recordant els seus fills, que viuen a Tarragona i no els veu tant com voldria.

Ara els dos bessons tenen 15 anys i comença per ells: "La meva filla em fa escoltar Dua Lipa. Hem anat a veure Figa Flawas, Antònia Font que tenen com jo, 61 anys. Quan tenia 17 anys vaig anar a un concert de La Crida al Camp del Barça i la meva mare patia a Vila-seca. Els meus pares eren grans i havien viscut la guerra i qualsevol cosa que signifiqués una mobilització et deia 'No t'emmerdis'. Ho recordo com un acte de rebel·lió. Però en general vaig ser un adolescent tranquil. Vaig llegir La nàusea de Sartre amb 14 anys, feia teatre, em vaig quedar travat, no bevia alcohol. Feia ioga quan ningú no en feia, per influència del meu germà Esteve. Després vaig treballar a Ràdio Salou i ja vaig començar a anar de discoteques. M'agrada tot, m'agrada l'arròs i m'agrada el conill. Vaig tenir una arrencada tardana al món de la nit".

El gran motiu de l'entrevista és el canvi a fer La selva: "Acumulo més tensió ara a La selva que quan feia el Més 324.  Per les exigències d'audiència. A mi em venen a buscar. A les 8 del matí tens les notes, què vam fer ahir. Estem en una fase d'arrencada, un programa diari requereix que l'espectador et converteixi en un hàbit seu. Jo m'ho passo bé però espero passar-m'ho millor. Anar ajustant què funciona i què no tant. La fórmula màgica no existeix. Treballo amb Atomic Beat i Joan Rufas al capdavant. Tothom té la seva fórmula al cap i entre tots plegats anem conciliant interessos i saber què agrada. És una feina estressant, molt exigent, a bodes em convides, també és deliciós. Però acumulo tensió. Ara faig pilates. Amb 61 anys porto experiència acumulada". Sobre les audiències: " Has d'entendre que el que fan els altres pot agradar més que el que fas tu. Tenia la meva zona de confort, fent el Més 324 i que vinguin els responsables de la CCMA i et diguin Graset confiem en tu, ets versàtil, volem ara mateix aquest altre Graset, et necessitem. No passo per la porta d'orgull, he rejovenit i no tinc cap intenció de jubilar-me perquè m'encanta comunicar, fer de frontissa entre el que passa i la gent. Però tampoc vull ser un tap generacional. Valorar l'experiència és un gran què". Graset revela una cosa que no se sabia: "Quan m'ho proposen no els dic que sí d'entrada perquè jo estava bé al Més 324. A casa som de la prudència. Però al final faig aquesta lectura, és un repte, confien en tu, juguem-ho, podràs fer més xou, ser més tu. Els meus fills em veien més encarcarat i ara és un altre món, per poder jugar. Confien en tu, tira endavant".

Eloi Vila vol que Graset torni a plorar i li posa una peça de Zarzuela: "El meu pare cantava Zarzuela i la meva mare amb Alzheimer la vaig portar al teatre Fortuny de Reus a veure una Zarzuela. La mare es va posar a cantar des de la butaca i jo li deia mare, mare... El cos es va oblidar de moure's i després ja no caminava. Els meus fills no han conegut els meus pares, ja havien mort. Jo era el huerfanito de Machín: 'Yo no tengo padre, yo no tengo madre'. D'això de l'Alzheimer de ma mare quan vaig guanyar el concurs de TV3 Sis a traïció vaig donar els diners del premi a la Fundació Alzheimer Catalunya". La selva és un altre programa d'autor, que deixin que sigui més Graset.