La visita de Miquel Montoro a La Resistencia segueix ben viva a les xarxes socials. Normal, el nen mallorquí és una joia, divertit, espontani i genuí. Ara bé, a les Espanyes més intransigents l'han pres contra ell per com parla castellà. L'orgia de comentaris catalanòfobs és aberrant, una campanya vomitiva que porta el segell ultra i sectari de Vox i similars. Bullying idiomàtic i cultural contra un menor d'edat (i contra el seu poble) de manual. El més curiós del cas és comprovar l'argumentari de la colla d'abusadors, com per exemple el d'Esther Sanz. Regidora d'extrema dreta en un poble madrileny, curiosament es vanta de parlar i entendre el català, però porta tres o quatre dies defecant piulades contra la forma de parlar l'espanyol del jove. Que el nen li cau molt bé, però quina llàstima que és un analfabet de la llengua de l'imperi. Fem un tast de les opinions que ha escampat a la xarxa.
El cas és que l'Esther és "inasequible al desaliento", ja ho saben. I com que li agrada tant l'ús correcte del castellà, podríem dir que "tanto va el cántaro a la fuente, que acaba por romperse". Trencar, en aquest cas, la paciència, per no dir paraules més grosses. Utilitza expressions com "calaña", "catalanazis" o "me importa una mierda vuestra opinión", mentre que abandera una diversitat cultural més falsa que els Milli Vanilli. Un nivell d'intel·lectualitat del qual molts n'estem tips. Per exemple, Xavier Sala-i-Martin, que l'ha engegat a dida. I ho fa fet "en cristià", perquè se sentís a gust: "Para demostrar que tu respetas la diversidad cultural, haces un tweet en el que te escandalizas porque un joven mallorquín no habla español! TU PROPIO TWEET te contradice! ¿De verdad no te das cuenta que todo el mundo ve que eres muy cortita?"
El cinisme de la ultradreta és de psiquiatre. I el menyspreu pels diferents, absolut. Ara bé, fan més pena que por.