"Esto es 'crónicas marcianas'. Esta es una conexión, por fin, muy anunciada por cierto, desde Marte. Vamos a hablar de esta Tierra que yo ahora mismo les presento a todos ustedes. 'Crónicas marcianas' empieza en este mismo momento". Així començava un dels programes més emblemàtics, polèmics, divertits, controvertits, imprescindibles i exitosos de la història de la televisió d'aquest país. Així donava la benvinguda Xavier Sardà als espectadors del seu late night de Telecinco la nit del 8 de setembre del 1997, just demà farà 25 anys. I per parlar d'aquesta efemèride, l'ànima d'aquells marcians, el director i presentador català, ha tornat als estudis on hi ha estat mil vegades com a tertulià, a El món a RAC1, per revelar-li al seu amic Jordi Basté algunes coses meravelloses sobre aquell programa únic que tothom recorda.
El decorat amb la Terra, Martí Galindo, Manel Fuentes, Toni Clapés, Mariano Mariano, Paz Padilla, Coto Matamoros, una polèmica estrella catòdica abans que ho fos el seu germà Kiko, el descobriment d'un Boris Izaguirre desfermat pujant damunt la taula i baixant-se els pantalons, les imitacions de Carlos Latre... Un no parar de records, situacions i moments televisius impagables que van posar de cap per avall l'audiència i la tele que es feia a altes hores de la matinada. Per no parlar de les audiències descomunals. Sardà revela que va ser un membre del seu equip qui va batejar el programa, "un títol extraordinari, perquè hi ha 'marcianos' i crònica. I després, jo tenia obsessió amb que no podia començar un programa en el que en la part posterior hi hagués una ciutat, que ho feia tothom. Per això hi havia el planeta Terra, això va marcar molt la tònica".
Com va anar la proposta de Telecinco a Sardà? Com el van convèncer perquè acceptés? La cadena venia de l'èxit de Esta noche cruzamos el Mississippi, però Pepe Navarro va marxar a Antena 3. I van pensar en un Sardà reticent que estava fent aleshores La ventana a la ràdio: "Nos costó varias cenas convercerle. El momento final fue en una cena en la que pedí unos huevos poché maravillosos", diu Mikel Lejarza, aleshores cap de continguts de Telecinco. I Sardà recorda què va pensar: "A mí no me concierne, yo no me veo por la noche. Costó mucho tiempo convencerme". Després, història de la tele. Audiències brutals. Sardà recorda que Pepe Navarro deia: "Que no se vaya Sardà de Telecinco, que es el único que me puede tocar las narices". Els programes més vistos? La final de Gran Hermano, els atemptats de l'11-M i l'assassinat d'Ernest Lluch. Connecten en aquest especial amb Boris Izaguirre.
I Lejarza confessa: "Te tengo que contar una cosa: cuando empezaste a intervenir, yo llamé a Xavier i le dije 'No me gusta'... Qué ojo, ¿eh?". Per sort, Sardà va seguir confiant en ell. "Me dijo: no te preocupes en gustar a los que ya gustas, sinó a los que no gustas", diu Boris. La relació d'ells dos, sensacional. Explica Lejarza que un dia que va anar al programa, i estaven una mica ensopits, "Sardà te miró (a Boris) y simplemente con una mirada, tú te subiste a la mesa. La audiencia explotó, lo entendí todo". Sardà confessa un detall meravellós, quan de vegades, en alguns programes, "en directo le escribía: '¿Hoy también cobrarás?', rompía el papel, y se lo mostraba". També recorda un dia amb Pozí: "un dia m'estaven maquillant, va passar per darrera i em va pessigar el braç. Me cago en *****!".
Recordem que van ser anys del 'No a la guerra' per la invasió d'Irak. Basté pregunta si el govern d'Aznar li va tocar la cresta: "Crec que a Telecinco sí. En una ocasió, Paolo (Vasile) em va trucar i em va dir: 'Si pudieses dejar de imitar a la ministra Loyola, solo tres semanas...", en referència a l'aleshores ministra d'Agricultura, Loyola de Palacio. Diu Lejarza: "¿Presiones? A lo largo del día recibías sugerencias, comentarios de gente más papistas que el Papa". Un Sardà que confessa que va rebre protecció policial durant 6 anys. "Per quin motiu? Per ETA?", pregunta Basté. Resposta: "No. Amb ETA també vam tenir problemes. Anàvem a Canet amb un cotxe no identificat i d'altres darrera. Per què? Hi havia uns skin-heads de Manresa que havien cremat uns casals d'immigrants, un d'ells acusat d'homicidi, gent perillosa. Quan arribo a casa em vaig trobar a la bústia un text brutal, i la inquietud ja era...". Història viva de la televisió. Enyorem Crónicas marcianas.