Dos dels comunicadors i xou men més importants de la història de Catalunya (i d'Espanya) es van retrobar en un plató de televisió: Andreu Buenafuente va convidar Xavier Sardà al seu programa, 'Late Motiv'. Una conversa relativament breu però plena d'anècdotes, de diversió i de respecte entre les dues figures. L'admiració és mútua, com van deixar clar tot just començar l'entrevista, i ve de lluny: Buenafuente va col·laborar amb ell a la Cadena SER ara fa 30 anys. L'Andreu recorda especialment una de les característiques principals de Sardà en antena: una mala llet imponent. Durava relativament poc, però: després d'una bronca, acabava petonejant l'ajusticiat i "pelillos a la mar". El d'El Terrat assegura que mai no va patir aquestes sortides de to, però no així la resta de professionals de la ràdio o la televisió. Ara bé, hi va haver un moment de tensió brutal contra el seu equip durant una de les entrevistes més famoses de Sardà a l'època de 'La Bisagra', a Radio Nacional. Aquell programa, on es va fer popular el seu personatge del senyor Casamajor, va tenir una exclusiva gairebé impensable avui en dia: entrevistar en directe el Rei d'Espanya, ara fugit i amagat a Abu Dhabi: Joan Carles I.
Era un 5 de gener de l'any 1989, el dia de l'aniversari del Borbó. Feia 52 anys, i ni s'imaginava el que viuria tres dècades més tard. En aquella època gairebé tothom l'aplaudia i venerava, especialment als mitjans de comunicació. Era el monarca de la Transició, el de la pamema de "va aturar el cop d'estat", etcètera. Un intocable amb el que s'havia d'anar amb cura. Però com que Joan Carles era 'El campechano', va acceptar la trucada del programa demostrant bon humor i certa hipocresia: res de nou. A l'estudi de la ràdio pública espanyola es respirava tensió per la cita. Tensió i mala bava: Sardà es pujava per les parets per l'errada del seu equip, que li havien passat un guió amb una pífia monumental. Havien batejat al monarca com a Juan Carlos II. "El control estaba arriba, y el Rey iba hablando con el señor Casamajor, y yo...": Sardà comença a fer escarafalls i crits silenciosos i insultants, amb un cabreig de mil dimonis. Els hagués tallat el coll a tots en aquell moment. "Si yo llego a decirlo..." Sentint aquell programa, però, ningú detectaria el mal rollito d'aquella situació. Té mal caràcter, sí, però és tot un professional. "El puto amo", que va dir Buenafuente.
No sabem quan pagaria el d-emèrit avui en dia per tal de que el pitjor que li poguessin dir fos "Juan Carlos II". Tenim al cap un centenar d'adjectius i malnoms molt més encertats i acurats per definir-ho. "Cualquier tiempo pasado fue mejor", oi?