La cosa no rutlla. El programa de Xavier Sardà a La 1 de TVE no passa per un bon moment, ni molt menys. Tant és així que la cadena pública ha trigat 4 episodis en relegar-lo del prime time dels dissabtes a la franja del late night, cap a les 12 de la nit. I ni tan sols així remunta. Mira que el debut va ser esperançador amb un 9'4% i competint contra el futbol, però va ser un miratge. Aquest va ser el màxim. I després, el penya-segat. Quan la cosa va tocar el 5.7% i 600.000 espectadors l'alarma es va activar i li van tallar les ales. I el que es pitjor, en la seva nova ubicació tampoc funciona: un 6%, 265.000 persones en tot l'Estat. No fa bona cara, no.
Per què no funciona el debat si Xavier Sardà és un dels presentadors més famosos de la història de la televisió? Sap greu dir-ho, però sembla aquella dita de 'cualquier tiempo pasado fue mejor'. 'La Gran Confusión' no és el 'Crónicas Marcianas', ni els continguts, ni el ritme ni el to són els mateixos. D'acord. Però de l'estrellat a la irrellevància hi ha una distància considerable, moviment que s'està produint a una velocitat de vertigen. Hi ha una teoria instal·lada entre els crítics de televisió espanyols: això li passa per copiar-se a si mateix. Una còpia dolenta d'allò que consideraven un producte fracassat. Parlem d''Obrim Fil', el programa que presentava a la desconnexió catalana de TVE, i que la direcció va retirar per sorpresa... per després moure'l a l'emissió estatal.
Hi ha qui ha dedicat molt de temps a analitzar en profunditat tots dos programes. No cal tampoc tant d'esforç, perquè és innegable que Sardà i companyia han calcat, literalment, l''Obrim Fil'. Decorat, grafisme, reportatges, temàtiques, fins i tot les entradetes, titulars, etcètera. Poques coses canvien: la ubicació del plató, presència de públic, els col·laboradors i els convidats a les entrevistes, amb un perfil més orientat al públic espanyol. La resta és el mateix. Fil per randa. Un fet que decep a professionals de la crítica reconeguts com Borja Terán, col·laborador entre d'altres de Julia Otero. I que li dediquen un article demolidor amb passatges que faran mal, malgrat que les formes siguin impecables i no tingui mala llet. De fet el titula "qué penica", li té estima. Ara bé, la cleca és ferotge: "Qué sentido tiene un remake de lo que ya no destacó en Cataluña, como si nadie hubiera pensado qué se estaba haciendo mal. Repetir una tertulia de hace dos años sólo denota o desgana o estar desconectado de lo que pasa"
La repassada no té pietat: "Chirría, está calcando lo que nunca fue un éxito. Ni siquiera una idea magistral". I posa el dit a la nafra d'un tema recurrent en els mitjans de comunicació i l'entreteniment: les apostes per glòries passades en comptes d'arriscar amb formats que enganxin i amb sang nova. "Tanta gente tiene tantas ganas de currárselo en TVE, que esta situación de cortar y pegar a precio de estreno una escaleta que ya evidenció que llegaba tarde es decepcionante y desmotivador. No es que dé la sensación que el programa tire la toalla, es que al final dan ganas de que todos tiremos la toalla". De fet bona part del públic ja ho ha fet.
A Sardà li xiulen les oïdes. 'La Gran Confusión' pot superar l''Obrim Fil' en una cosa: la brevetat. Sap greu.