És de sobra conegut per tothom que en Xavier Sardà no és pas independentista. Però això no vol dir que el presentador català vulgui situar-se al costat de l’espanyolisme abrandat. En Sardà no és indepe, cert. I això no li impedeix declarar-se contrari a l’empresonament dels líders polítics catalans, per exemple. En aquest sentit, en Xavier Sardà es troba força lluny de les tesis de la seva germana Rosa Maria, que no fa gaire va arribar a declarar que els presos polítics catalans “son unos chantajistas, tienen mucha jeta y no son víctimas de nada”.
Una de freda i una de calenta. El mític presentador de Crónicas marcianas ha concedit una entrevista al diari El Mundo, on no s’ha estat de deixar els indepes com un drap brut. Acusa els sobiranistes de dividir la societat i de dur el país a un carreró sense sortida: “La independencia no es solución de nada. Media Catalunya es incompatible con la otra media. Los independentistas están instalados en el conflicto y es muy difícil retroceder”. Però malgrat acusar els indepes de trencar la societat i de ser conflictius, en Xavier Sardà té força amics que són independentistes declarats. En Josep Maria Mainat, sense anar més lluny. Com és? “La convivencia es básica, aunque la gente se haya decantado por una postura u otra. No hay personas que me hayan dejado de hablar por opinar como opino”.
En Sardà és amic d’alguns indepes i nega que ningú li hagi retirat la paraula, però això no és prou per fer una afirmació, si més no, controvertida: “Para muchos radicales en Catalunya, yo soy un mierda”. El periodista creu que hi ha catalans que no el poden ni veure. Però de la mateixa manera que potser hi ha indepes que no el suporten, ell tampoc s’avé a intentar entendre els polítics sobiranistes, als quals acusa de fer palanca amb el trifachito espanyol, obviant que el govern del PSOE, via Fiscalia, manté les peticions de penes pels presos polítics catalans: “Parece que ERC y el PDeCAT prefieren que gane el tripartito reaccionario”.
Però la política no ho és tot i el presentador català té un record pel seu amic i company a Crónicas Marcianas, Martí Galindo, que va morir fa tot just una setmana: “Era excepcional”.