Xavier Sardà té 63 anys i una impressionant carrera als mitjans de comunicació. Ha viscut etapes d'èxit aclaparador a la ràdio, de la mà del recordat Senyor Casamajor, i també a televisió, especialment gràcies a 'Crónicas Marcianas'. Aquell programa trencador i passat de voltes de Telecinco va marcar una època, en el millor i en el pitjor sentit de la paraula. Va ser l'aparador i escola de molts professionals que triomfen actualment a la petita pantalla. També la tomba d'alguns d'aquests personatges, o el mirall en el que no es volen veure reflectits (oi, Kiko Hernández?). Sigui com sigui, aquelles 8 temporades formen part de la història audiovisual espanyola. I Sardà, el seu comandant, també.
El final d'aquell espai de Gestmusic també va marcar l'inici d'una nova era per a en Xavier. Mai més ha tingut aquell èxit, ni tan sols algun projecte que s'hi acostés. Tots ells han estat més modestos, especialment a Betevé o actualment a TVE Catalunya, on condueix cada dijous 'Obrim Fil'. Té una espina clavada amb TV3, com va deixar clar fa alguns dies: assegura que no el contracten per ser una tele sobiranista. I Sardà no ho és pas: de fet es queixa que a Madrid, on participa sovint com a tertulià polític, l'acusen d'indepe equivocadament, mentre que a Catalunya li fan el buit per tot el contrari. Però vaja, que tampoc li manca la feina a casa nostra. Ni tan sols a Sant Joan Despí, on el criden habitualment a programes com 'Planta Baixa' o 'Tot es mou'. Molt de vet no en veiem, la veritat.
Al marge de les aparicions televisives, però, Sardà fa anys que forma part de la nòmina d'opinadors d'un conegut i important mitjà de comunicació que s'edita a Catalunya. Parlem d'El Periódico, que fa un temps va deixar de formar part de Grup Zeta i ara és propietat de Prensa Ibérica. Allà signa un article setmanal en el que s'expressa amb tota la llibertat del món, defensant les seves posicions progressistes i clarament contràries a l'independentisme català. El d'aquest dissabte, però, és especial. No tracta cap tema de l'actualitat en concret, tot i que d'idees en tenia unes quantes: que si Laura Borràs, que si l'exbisbe de Sant Sebastià, que si el Joan Carles "copulador de pago"... No, aquest text és una carta de comiat. Perquè se'n va, o el fan marxar, o totes dues coses alhora. Un text que titula: "Adiós, puñeteros".
“Adiós, puñeteros:
— Xavier Sardà (@XavierSarda_) December 11, 2021
Servidor deja de escribir su articulo semanal. Creo que, siempre que sea posible, uno tiene la obligación de administrar los tiempos.”https://t.co/v2fB0WjzUq
Sardà dient adeu, elegant i sense fer escarafalls: "Hoy experimento un cierto vértigo personal y profesional. Debo deciros que servidor deja de escribir su artículo semanal, aunque puede que temporalmente. Uno tiene la obligación de administrar los tiempos. Después de varios años intentando abordar una cierta visión del país, hay que considerar la realidad con calma y una perspectiva renovada". Assegura que és una decisió personal, que no hi ha cap motivació de salut que l'hagi empès a deixar de col·laborar al diari i que se sent molt agraït a la casa, al seu director i als lectors que li han fet confiança. Fins i tot que potser torna en un futur, ves a saber. El cas és que ha pres aquesta decisió i és ferma. La setmana que ve no el busquin, que no el trobaran. I fa un aclariment important en aquest aspecte: tampoc a la competència, "no me voy a otro periódico". Un dels que han anat corrent a acomiadar-lo ha estat, qui havia de ser, Víctor Amela.
Un periodista con agenda propia y dueño de sí mismo
— VÍCTOR AMELA (@amelanovela) December 11, 2021
És el cicle de la vida. A partir d'ara, i fins a nou avís, TVE té en exclusiva Xavier Sardà. Allà tindran fil directe.