El mundial de Qatar està vivint les seves hores decisives. Ja tenim un equip a la final, l'Argentina de Leo Messi. El seu rival sortirà de l'enfrontament entre una de les grans favorites, França, contra la revelació del torneig: el Marroc. Passi el que passi a la segona semifinal, diumenge viurem un partit amb molts al·licients. Hi ha tres possibilitats: que Messi coroni la seva carrera amb el gran títol que li falta; que Mbappé aixequi la seva segona Copa del Món amb només 23 anys, o que el Marroc la faci molt de grossa i porti el primer mundial a l'Àfrica. En tots casos el desenllaç serà històric. Ara bé, per a històric, el ridícul que està protagonitzant un mitjà de comunicació espanyol i el seu equip d'esports: la cadena COPE.
Al llarg d'aquestes setmanes de competició, els professionals que participen als programes de la ràdio dels bisbes s'han cobert de glòria. La bilis és el denominador comú als seus estudis, principalment contra Luis Enrique Martínez. El seleccionador espanyol era la seva bèstia negra, l'han massacrat arribant a la mentida, la manipulació i els comentaris totalment fora de lloc amb temes sensibles i personals. Però el ridícul va molt més enllà: a la COPE són més madridistes que Bernabéu, i tot s'ho miren amb les ulleres merengones. El jefe és Paco González, un històric vingut a menys. I menys. I menys. La seva imparcialitat ni està ni s'espera. I el que van fer durant la retransmissió del partit entre argentins i croates és la màxima expressió.
Se suposa que una retransmissió esportiva del nivell d'una semifinal de la Copa del Món ha de transmetre passió. Però a la COPE només gaudeixen si els que triomfen són els seus. I qui són els seus? Fàcil. Si les coses van bé, ejpaña. Si no és així, els anti Luis Enrique al poder. I a falta de 'La Roja', tot allò que sigui madridista és bo (Vinicius, Modric...), mentre que si s'ensuma aroma Barça, la història és la contrària. Leo Messi, per exemple. El crac va marcar de penal, convertint-se en el màxim golejador del seu país en un Mundial, i va donar una assistència de geni a Julián Álvarez en el tercer i últim gol. La jugada només és a l'abast d'en Leo. Al Camp Nou hem vist moltes d'aquestes vestint la samarreta blaugrana, sabem del que parlem. Els seus rivals també. I els haters encara més. Per això va ser massa fort de suportar i mantenir les formes. Quin funeral. Quin drama. Quina vergonya. Aquest és el vídeo.
Les cares dels allà presents descriuen a la perfecció un mot: enrabiada. Muts, ganyotes, empassant mala bava. Tan esperpèntic que fins i tot Manolo Sanchís, defensa mític dels blancs, ha de riure amb l'escena. En comptes d'aplaudir, els allà presents s'enfonsen; en comptes de gaudir del millor jugador de futbol, fan pena. Diuen que González exclama "qué barbaridad", però deu ser amb la boca tan petita i en veu tan baixeta que passa inadvertit. En tot cas, el vídeo corre per la xarxa a velocitat de vertigen, arribant evidentment a companys de professió que no poden més que mofar-se de la nefasta exhibició de la COPE. Un d'ells, català, de TV3 i sense pèls a la llengua: Xavier Valls, veterà de mil batalles i actualment al capdavant de l''Onze', els destrossa. "Hostia no era conscient que la tinguessin tan endins". Tal qual.
Veurem que passa a la final, però que algú vagi comprant cubells per a les llàgrimes. Per si de cas.