José Ramon Andrés Puerta és el nom original d'un dels cuiners espanyols més famosos. Tothom, però, el coneix com a José Andrés, una denominació que és tota una marca internacional. Ho saben bé als Estats Units d'Amèrica, país que li va concedir la nacionalitat fa 8 anys, després de dues dècades treballant sense descans a Washington. Allà és tota una estrella, venerada per la premsa, la classe política, les televisions, etcètera. Impulsor de diverses iniciatives solidàries relacionades amb el menjar i els més desafavorits, no perd de vista el seu país d'origen. Ha estat la imatge de campanyes governamentals de la (terrible, per d'altra banda) 'Marca España', i fins i tot ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries a la Concòrdia de 2021, reconeixent la seva tasca al capdavant de la ONG World Central Kitchen. Vaja, que és un paio d'èxit.
Tanmateix no li cau bé a tot el món. Sobretot a l'estat espanyol. L'espanyolisme el considera un venut a la causa progre, malgrat, per exemple, ser un ferm defensor de la permanència de Catalunya dins de la sobirania espanyola. Astúries i Catalunya: apuntin bé aquests noms, perquè són les dues claus per entendre el darrer embolic en el que s'ha vist immers després de concedir una entrevista a 'El Mundo'.
El xef José Andrés / Mediaset
El xef de 52 anys passa les vacances a territori espanyol, fent el Camí de Santiago. Durant una d'aquestes etapes, el diari l'ha interceptat per xerrar amb ell sobre temes divins i humans, deixant un titular ben sucós que ha fet esclatar les xarxes socials. Tot arran d'una frase: "Me siento muy catalán". Aquest és el problema: va néixer a Mieres, Astúries, tot i que la seva família va emigrar a Barcelona quan ell tenia només dos anys. A casa nostra va créixer com a restaurador, treballant a establiments de renom com El Bulli, fins que va sorgir l'oportunitat de marxar i establir-se als EUA. Un pas que va canviar la seva vida, com es pot comprovar repassant el seu currículum.
Mitja vida a Catalunya el fan estimar-se aquesta terra, però des de la distància ideològica i el biaix que tots coneixem. "Se le hace duro ver hasta dónde se ha llegado y confía en que se recupere pronto el 'seny' catalán, el sentido común y la cordura. "Las normas democráticas y sociales creo que hay que seguirlas al pie de la letra"", recull el redactor. Vaaaja. No deu estar molt al tanto del que ha passat durant aquests anys, o consumeix informació de procedència sospitosa i de segona o tercera mà. Tot i aquesta declaració d'amor unionista, molts patriotes van a la jugular del xef per gosar dir que se sent part de l'enemic català. Els matisos no importen. La repassada és potent i passada de voltes, un clàssic com la truita de patates, la fabada o el trinxat de La Cerdanya, ja que ens hi posem.
El xef José Andrés / @chefjoseandres
Diu que tornarà a Catalunya. I serà benvingut, és clar. L'únic detall que ha de tenir en compte és que potser, quan torni, es trobarà amb un país independent. Aleshores haurà d'aplicar la seva recepta de "aceptar las normas democráticas". O quina serà la seva alternativa? La dels seus "amics" i excompatriotes que el posen a parir? Misteris.