Els que hem tingut el plaer de degustar alguna vegada les delícies que fa Nandu Jubany a la cuina, aquest dijous vam entendre moltes coses. Algú que fa el que ell fa als fogons ha de tenir una sensibilitat, una tendresa, una alegria de viure i una emoció especials. I d'això el xef català en té a cabassos, tal i com es va veure a Els meus pares, que setmana rera setmana no deixa de commoure els espectadors. Gemma Nierga té la virtut de cuinar a foc lent les emocions dels convidats, que afloren especialment quan un dels dos pares del títol del programa ja no hi és.
No ha estat ni la primera ni la darrera vegada que la periodista comparteix conversa amb alguna personalitat catalana que va perdre un dels dos pares. Perquè Els meus pares posa en el mapa de les emocions les vides de persones que van transmetre un llegat i van deixar una empremta inesborrable per molt que passin els anys. I ara hem sabut del pare de Jubany, l'Eudald, "el meu àngel de la guarda que em vetlla", com el recorda el xef, 26 anys després de la seva mort per culpa d'un càncer de pàncrees. "Jo he tingut menys por a l'hora d'obrir un restaurant, un negoci, anar al Dakar, perquè el meu pare em vetlla, segur. No sóc gaire creient, però amb el meu pare sí". Jubany amb la veu trencada i aguantant l'emoció.
L'únic que lamenta? El pas inexorable del temps: "A mi m'agradava quan me'n recordava molt més del meu pare". Una confessió que posa els pèls de punta per la gran quantitat d'amor i alhora nostàlgia, que engloben les seves paraules. "Però el temps..., clar, fa 26 anys que és mort el meu pare... no és igual. Però sí que poder fer tot el que he fet, si no hagués tingut el meu pare no ho hagués fet. Sovint pensava: 'D'això te n'has de sortir. Si em veiés el meu pare', com per demostrar-li. Si avui pogués veure el que hem fet, que segur que ho veu, lo content que estaria. Ell és un mirall on vull emmirallar-me, algú a qui em vull assemblar"... Pren el torn de paraula la mare: "Al morir el pare han hagut d'aprendre a ser més valents. Si el seu pare el veiés, estaria molt orgullós. Pots estar-ne segura".
El que li sap greu a l'Elena és que no el va veure triomfar a les cuines. Però que no es preocupi: el Nandu cuina com els àngels. Per tant, segur que el seu 'àngel de la guarda' degusta els seus plats allà on sigui.