Aquest dilluns al vespre, a TV3 es va emetre el tradicional Piromusical d'aquestes dates. Un espectacle de llum i color, i música, que va fer les delícies dels que hi havia aplegats a les fonts de Montjuïc i de la gent que ho estava veient des de les seves cases. Però per piromusical de les emocions, el bon humor, la tendresa i el tocar la fibra, el que van veure després els espectadors: el segon programa d'aquesta nova temporada d'El Foraster, que va dur el bo d'en Quim Masferrer fins a Xerta, a la comarca del Baix Ebre, amb 1.150 habitants "que viuen en una terra fèrtil com poques". Fèrtil gràcies al riu Ebre i fèrtil gràcies a la bonhomia dels seus veïns, que van emocionar com mai l'audiència en un programa dels més emotius que es recorden.
Per exemple, només arribar tots ens vam enamorar d'un home, en Ricardo, que va reconèixer que "jo vaig sortir en barca pel balcó, d'una riuada del 29 d'octubre de 1937". Un veí que va reconèixer també que era el seu aniversari i que "estic tot sol, no tinc intenció de celebrar-lo, ni pastís ni bufar espelmes". Evidentment, en Quim no podia deixar que aquest bon home acabés de passar el seu dia sense el seu pastís d'aniversari ni sense bufar espelmes, i cap a casa seva va anar amb un detall que va emocionar el Ricardo i als espectadors:
Llagrimeta també amb el que ens va explicar una veïna que ensenya a ballar la jota als més menuts del poble, i que des que va venir a viure a Xerta no es perd ni una de les festes de Sant Martí que se celebra cada 11 de novembre. Fins i tot, l'Anna hi va ser l'any passat, quan estava dèbil després d'un tractament amb quimioteràpia per combatre un càncer de pit. Però ni la malaltia va poder amb ella, i allà hi va ser. En Quim, commogut per la seva força de voluntat i esperit optimista, li va dedicar un desig que tots els que estàvem mirant el programa compartim: "Anna, estic convençudíssim que aquest Sant Martí ballaràs i saltaràs com mai":
O en Paco i en Marc, dos pagesos que preguen a Déu o a qui sigui que plogui, que plogui molt, que caigui aigua per ajudar-los. Al final, va ploure. Van caure llàgrimes del cel, però d'alegria. I llàgrimes d'emoció són les que van caure dels ulls del Paco, pare del Marc, quan parlava amb en Quim Masferrer de com el seu fill "ho he après tot a la vida gràcies a ell", emocionant l'orgullós pare, i de com ell mateix ho va aprendre tot del seu pare, de 83 anys. Consells i lliçons de vida de generació en generació.
I emoció final amb la Mariluz, que conserva en calaixos més de vint mil fotografies: la memòria històrica de tots els xertolins i xertolines. Una passió que ara també l'emplena de vida des que va ser diagnosticada d'alzheimer ara fa 4 anys. Amb una foto final que no oblidarà mai. Ni ella, ni els espectadors commoguts:
El Foraster, una setmana més, meravellós.